EXEMPLE DEMOCRÀTIC
Un cop més, si es que calia, l’Estat espanyol va tornar a mostrar el seu nul respecte a la democràcia i l’insult permanent a les víctimes d’una dictadura que segueix ben viva.
Ahir a l’Acte oficial al Congreso de los Diputados per celebrar els 40 anys de les primeres eleccions democràtiques, el monarca espanyol va condecorar un franquista amb les mans tacades de sang, en Rodolfo Martin Villa i amb la mateixa línia i dirigit a Catalunya ens va dir que fora de la llei nomes hi ha arbitrarietat, imposició, inseguretat i la negació de la mateixa llibertat. De fet va lloar la Constitució com a garant de la unitat d’Espanya.
Per si fos poc i després de lloar la llibertat i drets que la democràcia ha aconseguit ha vingut la condecoració al personatge franquista, amb ordre de recerca i captura internacional per crims contra la humanitat comesos pels fets de Vitòria de 1976 i on van morir 5 persones.
Aquest macabre personatge era conegut en la farsa de la Transició com a Ministre de Governació per la seva duresa en reprimir manifestacions obreres i estudiantils, que malauradament van portar als fets abans descrits. Anteriorment va ocupar diversos alts càrrecs a la Dictadura franquista que no van ser impediment per seguir la seva vida pública un cop mort el dictador.
Efectivament, aquests son els valors democràtics que l’Estat espanyol ens vol ensenyar. Celebrar la democràcia condecorant un assassí de la Dictadura buscat internacionalment i amb la sort de viure en un Estat on es protegeix aquests personatges i perquè no dir-ho, aquest règim passat com un be preuat. Uns fonaments tant poc sòlids per una democràcia on 40 anys desprès hem d’escoltar un cap de l’Estat, per cert hereu del que va ser nomenat a dit pel Dictador donant lliçons de llibertat i resumint el procés pacífica i de dret a decidir de la gent mitjançant un Referèndum com imposició i negació de la llibertat. De fet es justament el contrari, la imposició es no deixar expressar la societat i negar la llibertat es segellar les urnes per ignorar la mateixa.
Finalment es parla de la Constitució com a garant de la unitat, jo creia que la llei màxima d’un Estat servia precisament per garantir els drets de les persones i ser clau amb l’estat del benestar i la convivència d’una societat a la que serveix, no per ser el seu botxí.
En definitiva, aquests son els valors democràtics dels quals tenim l’oportunitat de deixar enrere, i em sembla que pocs dubtes hi pot haver.