EL JOC DE LES URNES
El concurs de les urnes ha quedat desert, ja que les dues empreses que havien presentat les seves pretensions no superaven els requisits econòmics de la Convocatòria, aquests son bàsics per assegurar la solvencia de qualsevol empresa. Aquest fet podriem dir normal en qualsevol concurs ja ha estat aprofitat per generar dubtes i atacs al Govern sense solta ni volta.
De fet partits com Ciudadanos ja han qualificat de nyap, un Concurs plenament normal i amb totes les garanties com molts altres. Alhora ja s’han apressat a comparar amb el 9N, quan no hi ha cap argument que ho corrobori. També els nervis s’han apoderat d’algun sector sobiranista amb molta pressa per presentar les urnes en societat i sens cap motiu.
El Govern ja ha deixat clar que hi ha altres vies un cop descartat el Concurs fallit, aquesta mesura perfectament legal i contemplada deixa en fora de joc el recurs per la compra d’urnes en marxa contra la Consellera de Governació i dona via lliure per una compra amb menys visibilitat i fora segurament del ulls de la repressió de la Justicia espanyola, cosa que els que ara intenten desprestigiar la votació amb arguments com aquest tard o d’hora tindran presents.
Alguns reclamen anar de cara amb tot i amb un enfrontament directe, jo crec que amb el que es pugui evitar molt millor, ja que hi haurà mil i un atacs inevitables i si podem evitar algun xoc millor que millor per seguir el procés amb la màxima normalitat.
No crec que sigui especialment dificultós aconseguir aquestes urnes, siguin del material que siguin, de fet ja hem vist com n’hi ha de tot tipus en els diferents estats democràtics i el vertaderament important son els vots i no el recipient, ho dic pels atacs i sarcasme per les urnes de cartró del 9N, que com deia en altres Estats son les usuals.
Més preocupant son les visites de la Guardia Civil a les empreses subministradores o les pressions que han patit, en uns actes que nomes fan que reforçar la baixa qualitat democràtica de l’Estat espanyol. Un Estat censurador i que el seu diàleg es la imposició i la falta de respecte als ciutadans i les seves llibertats democràtiques.