ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

PARTITS VINTAGE

Aquests últims dies, dos partits es presenten a la societat catalana, un es diu Lliures i l’altre Units per avançar. Es presenten com un altre intent de la famosa tercera via que a la pràctica es afavorir el negoci autonomista per un lobby concret i deixar el país a la deriva i completament sense eines per fer front l’Estat espanyol.

Units per avançar, es forma a l’entorn de Duran i Lleida amb la idea diuen de recollir la millor tradició del catalanisme, esperit federalista europeu, el centre polític i el pensament humanista socialcristià. Parlen de solucionar els problemes dins l’Estat i una implicació desacomplexada a la política espanyola. Demanen respecte per la realitat catalana en marcs com la llengua, cultura i educació. Aposten pel diàleg i solucions acordades dins la legalitat.

Lliures diu que cal aturar el procés o hi haurà una derrota del catalanisme sense precedents, amb reformes que ens allunyin del xoc de trens i l’exconvergent Antoni Fernandez Teixidó. Volen polítiques realistes i ser el centre del catalanisme amb idees liberals.

Amb tots els respectes, no saber llegir la realitat del país i de la societat catalana en general i voler tornar a velles receptes passades que han funcionat durant 40 anys d’autonomisme, però que ja han quedat enrere es trist. De totes maneres es curiós veure els noms dels nous partits, com son Lliures o Units per avançar, quan pregonen una Catalunya sotmesa a l’Estat espanyol com fins ara, amb nul poder de decisió en els seus àmbits i per suposat sense dret a que la seva ciutadania per molt que ho reclami pugui decidir el seu futur polític.

Parlen de centralitat, de catalanisme, quan en aquests moment la centralitat es l’independentisme, no han vist el clam al carrer de la societat catalana o la composició del Parlament català i el full de ruta validat pel poble. Ho ignoren, ja que el seu objectiu son el lobby empresarial que fa negoci amb Espanya i que poc l’importa el territori i molt menys la gent que hi viu. Solucionar els problemes dins l’Estat, crec que es el que s’ha intentat fins ara sense cap tipus de resposta, apart de menyspreu o insults. Ens parlen de legalitat sense tenir en compte que passa si xoca amb la democràcia i la voluntat d’un poble.

En definitiva, un nou intent federalista de tercera via ja mort i enterrat amb l’Estatut català i que com un zoombie intenten revifar, encara que ja han fet tard, molt tard i sona a broma macabra.

  1. Som un país amb molt humor.
    Els uns ressuscitant idees mé que mortes i enterrades; els altres, tornant a finestres ja passades sota la forma de referéndums aigüalits. I tots, qui més qui menys, esperant a que els mags treguin de la xistera el conill*!
    L’espectacle, de banda a banda, està assegurat.

    Atentament

    * Ves a saber si al final no treuran un broquil… o una [altra] pastanaga!

    1. Ja ho sé ben bé que no vam fer cap referéndum…
      O potser no: A une seleccions europees van posar (crec que van ser les CUP) unes urnes per votar alguns temes. Jo hi vaig votar (no sempre d’acord amb els postulats de la CUP); però ves per on que després els mossos d’esquadra van fer retirar les urnes.
      El 9N, no tenia de ser un referènum?
      L’ajuntament de Barcelona no va tenir cap problema en posar a votació l’assumpte dels tramvies de la Diagonal.
      Recordo que tot un president del Parlament català no va deixar tirar endavant una ILP per fer posible un referéndum sobre la independencia. Recordo, també, que aquest senyor era d’ERC, com també recordó allò que va dir que segons quines coses (impostos, per exemple) mai podrien ser materia de referéndums. Aquest senyor, ara sí i després també, el veig a tertulies a la televisió, amb la mateixa cara ben alta (una mica més gruixut, tot sigui dit).
      Doncs sí: aquest país és un país amb molt mal humor. I molt d’autoengany (només cal veure i sentir les programacions dels mitjans públics de comunicación).
      És o no veritat que la pantalla aquesta del referéndum ja la teniem pasada? Això és el que portaven al seu programa electoral JuntsxSí. Però bé: era una broma…
      Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.