MENYSPREU SENSE LIMITS
Hem passat del diàleg, insult i ara menyspreu. Aquesta deu ser la manera que l’Estat vol fer campanya pel No en el Referèndum català. Jo si fos votant d’aquesta opció no estaria massa satisfet de rebre les paraules que cada dia em dediquen des dels sectors unionistes.
Dos exemples ben clars, els tenim amb el President de Fomento Gay de Montellà que ens diu que 500 anys en comú no es poden canviar en sis i confia en una proposta espanyola en el termini d’un any. Alhora Soraya Saenz de Santamaria ens alerta que nomes busquem la tensió i les reaccions de l’Estat per poder fer victimisme, alhora ens vaticina que la gent esta cansada del procés i que acabarà en unes eleccions autonòmiques on el 60% de la població que no vol la independència podrà ser escoltada.
Cal tenir molt de cinisme per poder fer declaracions i afirmacions com les que he descrit. Gay de Montellà torna a insistir amb els 500 anys units, cosa que la historia el desmenteix i el posaria en el seu lloc. Tergiversar la mateixa per la seva propia finalitat. De totes maneres i per una llei de la seva butxaca diu que amb 6 anys no es pot trencar el que hem viscut amb 500. La resposta es que si que es pot i depen simplement de la gent. Res dura per sempre, i la decisió de la societat ha de ser respectada, cosa que no fa. De fet i desprès de les 18 temptatives per acordar la solució catalana intentades en aquests 6 anys per Catalunya amb l’Estat ara diu que hi haurà una proposta amb 1 any més. Presa de pel i altre cop falta de respecte a la gent. Ni hi ha, ni s’espera res, ho veiem cada dia i els sopars de duro ja no son de rebut, potser en altres èpoques han funcionat, però ara ja arriben tard i malament, amb el bagatge de que l’Estat poques vegades ha complert les promeses amb Catalunya i aquest cop no hi ha ni promeses.
Pel que fa Soraya, torna a parlar en boca dels demes sense conèixer la realitat i fent-la a la seva mida. Parla de victimisme, recordar-li que les amenaces son per part seva, no nostra, i parla d’un cansament que nomes veu en els seu subconscient i que com va veure diumenge a Montjuic res més lluny de la realitat. Alhora fa vaticinis i s’inventa un 60% de la població unionista i desamparada, una versió actualitzada de la majoria silenciosa, obviant que les darreres eleccions va donar una majoria independentista al nostre Parlament, una dada que no l’interessa. De totes maneres si tant clar ho veu, res millor que un vot i una urna per corroborar i assumir el resultat com faria un bon demócrata.
Un cop més el menyspreu i la impotència en escena per un problema que ja no saben com controlar i que per molt que tanquin els ulls segueix allà amb la democràcia com a solució.