ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SENSE MIRAMENTS

Aquesta setmana amb la reunió del Pacte Nacional pel Referèndum, l’anunci oficial de data i pregunta, per culminar la setmana amb la concentració de suport al Referèndum per part de les entitats sobiranistes, la tensió anirà en un altre nivell i en començarem a veure de tots colors. Ja sabem que els nervis aniran pujant de to i les reaccions també. Una cosa podem fer, seguir el nostre camí i no caure als paranys que anirem trobant per desactivar la democràcia i la força de les urnes. Es la prova del cotó per un poble que ha decidit que ja es adult per decidir.

No hi ha regles

per Salvador Cot
No hi ha regles. L’Estat ha decidit pitjar a fons l’accelerador per aconseguir demostrar -a la seva opinió pública, però també a Europa- que és capaç d’impedir que el Govern català posi les urnes a l’abast dels ciutadans. I que pot fer-ho sense haver de passar per les incomodíssimes fotografies de policies armats coaccionant les meses electorals i, si és possible, sense recórrer a mesures excepcionals, com la suspensió -ni que sigui parcial- de les institucions catalanes.

Per aconseguir-ho, les clavegueres funcionaran al màxim. Els serveis d’intel•ligència espanyols fa temps que collen, amb la vella eina del xantatge, qualsevol que pensin que pot aportar informació sensible contra els líders del procés català. Apareixeran dossiers nous i cauran condemnes estratègicament col•locades els dies clau. Els mitjans de comunicació de Madrid justificaran, dia a dia, les accions de l’Estat i mantindran el convenciment de l’opinió pública espanyola en què les conseqüències de qualsevol crisi només afectaran, quirúrgicament, als catalans.

I una novetat. La Fiscalia ja s’ha posat al costat de la reclamació de Societat Civil Catalana perquè Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs acabin responent amb el seu patrimoni personal per haver organitzat el 9N, una acció que podria extendre’s als funcionaris. L’estratègia no és nova, ja han confiscat diners a l’ANC i Òmnium i ara, simplement, es tractaria d’amenaçar també a les persones.

Tot això cal tenir-ho clar i denunciar-ho. En especial perquè, en paral•lel, continuarà activa la campanya que exigirà una polidesa exquisida a les institucions catalanes per a cada moviment en direcció al referèndum. No hi ha regles.
Per al totalitari, un referèndum sempre és un cop d’Estat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.