ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

POBRES DE SOLEMNITAT

La notícia de que el Fiscal anticorrupció Manuel Moix, està en possessió del 25% d’una societat situada al Paradís fiscal de Panama ha sigut ja aquell gota que fa vessar el vas sense remei. El Govern ha passat per totes les etapes en aquests casos, des del suport al total rebuig i allunyament per provocar la dimissió del mateix que es podria produir avui, ja que els fets semblen un acudit, però com sabem la realitat supera la ficció i l’Estat espanyol es un gran exemple.

De totes les reaccions destacaria la diputada Popular Celia Villalobos que sobre Moix ens diu si volem que surti d’una clausura o que sigui pobre de solemnitat. Convida a obrir una reflexió sobre el tipus de càrrecs que volem, ho qualifica de safareig i torna a preguntar si volem que no tingui dret a no tenir res. Ho remata dient si els càrrecs públics tenen que ser pobres de solemnitat.

Realment esperpèntic les reflexions d’aquesta diputada, la mateixa que va ser enxampada jugant al Candy Crush en plena sessió parlamentaria i que ara ens dona unes reflexions que dona idea del nivell de dirigents espanyols i la seva concepció de la normalitat d’un sistema corrupte i injust com si tal cosa. Evidentment que no volem carrecs que siguin pobres o que siguin rics, les dues coses son igual de valides i sense cap problema, el que volem es que tinguin un mínm d’ètica i siguin honestos sobretot. Segurament paraules esborrades del diccionari de la Celia.

El fiscal anticorrupció, no pot participar en societats en paradissos fiscals, es com avui s’ha comentat amb l’exemple de que Ghandi hagués tingut accions en una societat d’armament. Es rebutjable i totalment inacceptable. No pots lluitar contra un tema que tu mateix promous i participes. Senzillament es això. Aquest son el tipus de dirigents que volem.

Les reflexions de Celia donen a entendre la banalització d’un sistema corrupte per definició i on la normalitat del mateix va en benefici de tots els càrrecs i la pèrdua dels valors més fonamentals que alhora i des d’un altre nivell els ciutadans veuen amb estupefacció com a cada racó es multipliquen els casos sense remei.

Ara la Celia pot seguir jugant a la play en el seu temps de feina, una gran concepció de la seva representativitat amb els seus votants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.