UN PACTE D’ESTAT

El resum de l’oferiment de la representació catalana ahir a Madrid, va ser precisament oferir un Pacte d’Estat, un que trenca amb el règim del 78, que fuig del passat i que afronta els problemes amb la visió dels nous temps i deixant enrere clixes i formes caducades que encara son un topall per la democràcia espanyola.

De fet el missatge va ser senzill, ben argumentat, educat i deixant clar que els problemes polítics no es solucionen mirant cap un altre costat o amb querelles dia si i dia també, o fins hi tot amb negació d’escoltar i pervertint el terme democràtic fins l’infinit. Es solucionen fent política i amb visió d’Estat. Un acord per poder celebrar aquest referèndum i un pacte sincer on la democràcia espanyola doni un salt endavant, la ciutadania catalana pugui exercir la seva sobirania i decideixi el seu futur i sigui quin sigui el resultat un nou model que ja deixarà enterrat per sempre el fals esperit de la transició cap al no res i un pacte constitucional trencat amb mil bocins amb la sentència de l’Estatut català.

Posant com exemple a Tarradellas i la restitució de la Generalitat, deixa en evidència la insistent falta de voluntat política espanyola en el que consideren un desafiament i gairebé una malaltia o deliri. Una aposta raonable, on fa fredat observar com a contraposició l’espectacle fora de la sala amb membres de la Falange amb el seus símbols que son la imatge d’aquesta Espanya que es vol anomenar democràtica i moderna i que conserva els vestigis del Dictador amb plena normalitat.

Per altra banda, molt trist no veure ningú del Govern espanyol ni de tres dels principals partits com son els mateixos Populars, Socialistes i Ciudadanos. Aquest deu ser el seu concepte del diàleg. Tant sols Pablo Iglesias va donar la talla com a líder destacat i actuant amb plena normalitat com correspon.

Davant aquesta panorama d’intransigència continuada i tarannà antidemocràtic, les esperances son escasses. La comparaixença de Rajoy previa a la Conferència va tornar a parlar de xantatge per referir-se a les urnes i d’oportunitat en el Congreso per referir-se a un frau per substituir la voluntat popular catalana per la d’una cambra a Madrid amb el resultat ja establert.

Aquest es el panorama, i ara cal seguir en la mateixa línia, esperar la resposta oficial, i alhora com ja s’ha advertit seguir el camí de la democràcia que com també s’ha dit, l’Estat no es tant poderós per poder aturar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*