AGAFAR EL VOLANT
La imatge del President Puigdemont al Saló de l’automòbil de Barcelona al seient del conductor d’un simulador amb Rajoy de copilot es una imatge, si voleu anecdòtica, però que es tota una declaració d’intencions, de qui porta la iniciativa i del tracte d’igual a igual entre els dos mandataris.
Es un salt en el marc mental i el paper que tenim adjudicat, i com es pot canviar i on el nou repte que plantegem per decidir el nostre futur polític com a actor sobirans ens dona un nou paradigma que ja ens pertoca. Agafar les regnes o la responsabilitat mai es fàcil i menys quan has de saltar el protocol establert i que sense èxit van intentar rectificar sense sort pels interessos espanyols. Veure la cara del president espanyol guiat pel català i en un paper incomode es una imatge que val més sque mil paraules.
Aquesta mateixa iniciativa, es la conferència a Madrid del dia 22 de maig, on es presenta com una darrera oportunitat pel diàleg sobre el referèndum i poder demanar acordar amb l’Estat data i pregunta, poden parlar de tot. La resposta la sabem, però cal oferir totes les opcions. Evidentment tot te un límit en el temps i en les parts bàsiques de la votació, com per exemple la participació o els percentatges, o les conseqüències el dia següent. Això ja es clar i no te massa discussió. Dit això oferir aquesta voluntat te uns rèdits enormes que deixa l’Estat un cop més entre l’espasa i la paret, amb la seva intolerància i manca democràtica per bandera davant una actitud constructiva i de normalitat per arribar a acords que validin tot el procés que igualment ha d’acabar passant.
Això darrer, mai pot ser una coacció com es diu, ja que després de 5 anys de peticions per totes les vies possibles amb l’aval de la societat que ho reclama, no hi ha altre camí. No discutim el que, sinó el com, i aquest com a problema polític requereix solucions polítiques on totes les institucions que respectin la democràcia i la mateixa societat catalana hi haurien d’estar implicades.
Agafar el volant.