ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

DECLARACIÓ SENSE EMBUTS

Les declaracions del Vicepresident Junqueres sobre la Declaració unilateral en cas de no poder celebrar el referèndum per impediments de l’Estat ja ha generat polèmica. De fet i com diu en Salvador Cot, no hi ha marxa enrere possible, no es pot retornar a la casella zero, ja que aquesta com a tal no existeix. De fet es una opció ja contemplada en el Llibre Blanc i en el programa electoral. No es un capritx, es una conseqüència lògica de les mancances democràtiques de l’Estat espanyol i del compromís dels nostres representants amb el que el poble els ha demanat. No es pot aturar, seria una coacció intolerable, no s’ho poden permetre els nostres polítics, ni els seus partits i el poble tampoc ho perdonaria. El recorregut es massa llarg com per ara oblidar.

De fet qui no ho vulgui veure, la realitat el passarà per sobre com un tsunami i haurà de despertar de cop i acceptar la nova realitat que es vagi generant, com sempre ha passat.

Ni Gibraltar espanyol, ni Jocs a Madrid, ni Catalunya autonòmica

per Salvador Cot
L’Estat s’equivoca. No hi ha a Catalunya un sol polític (ni Junqueras, ni Puigdemont, ni Forcadell, ni ningú) que tingui marge suficient com per anar a unes eleccions autonòmiques, sense referèndum, com si no hagués passat res des d’aquella manifestació contra el Tribunal Constitucional de 2010. És impossible. Fins i tot encara que es posessin tots d’acord en acatar la prohibició i oblidar-se del procés, l’única conseqüència pràctica seria una inestabilització immediata del país i la ràpida substitució de les actuals direccions de PDeCAT i ERC. El paisatge idíl•lic d’una Catalunya autonòmica que torna mansament al peix al cove i a la Puta i la Ramoneta, controlada des del café para todos i aconformant-se amb Rodalies és una quimera de les dimensions de Gibraltar español o els Jocs Olímpics de Madrid. No passarà perquè no pot passar.

A Catalunya, l’unionisme no té prou base social com per prendre les regnes de les institucions, i menys encara quan es correspon, directament, amb un règim tan desgastat com el que va succeir a la dictadura franquista. Per interès propi, fins i tot Podemos preferirà la independència de Catalunya a tancar files amb PSOE i PP, un gest que seria mortal de necessitat per a tot allò que va sorgir del 15M madrileny. El règim del 78 encara és fort, però té ben poca legitimitat a Catalunya.

Per tot plegat, és obligat que Carles Puigdemont i Oriol Junqueras tanquin files amb una declaració unilateral en cas de prohibició física del referèndum del mes de setembre. Entre d’altres raons, perquè no tenen alternativa. En el fons, la independència depèn de què Madrid mantingui la negativa radical fins a les últimes conseqüències.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.