ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

EMBOLICA QUE FA FORT

La nova formació dels Comuns amb en Xavier Domenech al capdavant i la mà d’Ada Colau ben present ens diu que es revolucionaria i defensa una Catalunya amb sobirania plena dins d’una República espanyola plurinacional. Una sobirania compartida fraternalment amb els altres pobles d’Espanya. Defensaran un referèndum si es efectiu, una aposta unilateral, però alhora critiquen el full de ruta i ho tomben les mocions que parlaven d’aquesta via cap a la independència. Tot un embolic.

Realment, sort que ens diuen que ja han fugit d’ambigüitats, i que tot es molt clar en els seus postulats de Tercera Via 2.0 . No crec hores d’ara que ningú entengui les posicions embolicades que defensaran els Comuns. Aquell si però no i tot el contrari en un reguitzell de propostes contradictòries entre si i destinades a que tothom si senti identificat. Segurament tothom hi trobarà un espai per agafar-se sempre que no l’importi compartir-lo amb altra gent que agafarà un altre part completament contraria. Tota una presa de pel monumental.

Una Catalunya sobirana, entenc que un Estat però supeditat amb tots els pobles d’un altre Estat anomenat Espanya i sempre fraternal pels segles dels segles. Com a definició seria completament fracassada, ja que no pots ser un Estat amb tot el que això comporta, supeditat amb un altre, i que alhora li dictes la forma en que ha de desenvolupar-se, en aquest cas una República, quan tots sabem que Espanya es una Monarquia ara per ara. Un desgavell que ens porta a actualitzar aquells postulats socialistes o que defensava el mateix Duran i Lleida i la seva desapareguda Unió amb una especies de joc de nines russes, una dins l’altra i on Catalunya lògicament no era la més gran i per tant no dominava tot el joc.

Aquesta es la clau. Un Estat no està supeditat a un altre, en tot cas pot cedir sobirania a ens superiors com la mateixa Unió Europea per exemple. La sobirania es plena o no es. No hi ha mitges tintes. Això no deixaria de ser una autonomia modificada on les decisions finals mai son teves, i menys les importants. Ens parlen de referèndum que sigui efectiu. Evidentment perquè ho sigui depèn de la gent i del que ho organitza, res més, en aquest treball si volen sumar els comuns o no. Segurament les dues coses alhora i tornem a començar.

Per si algú no s’ha perdut encara, proposo un nom per la nova formació EQFF “Embolica que fa fort”, segur que hi estaran molt còmodes, sempre fraternalment esclar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.