ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA BOGERIA I ELS DESITJOS

Aquest cap de setmana hem sentit al candidat a presidir el PSOE i el que va ser Lehendakari Patxi López demanar aturar la bogeria a Catalunya, el disgust que li produeix veure una societat fracturada en dos i una tensió polaritzada amb un segrest de l’espai públic per part de l’independentisme amb una visió uniformadora. Ha insitit amb una solució on tots si puguin sentir comodes amb un nou finançament, competències clares i un Senat renovat.

Al mateix temps en Miquel Iceta insisteix amb la seva dèria seguida per Arrimadas i Coscubiela o Rabell on presenta una legislatura acabada pel dictamen del Consell de Garanties estatuàries i per l’acte d’Esquerra d’aquest dissabte pel Sí a la República com unes Eleccions ja properes.

Caldria dir en primer lloc a Patxi López que li caldrien segurament unes lliçons de democràcia per reciclar conceptes que sembla tenir oblidats. De fet un President Basc que ho va ser per un frau democràtic de grans dimensions, deixant una part important de la població basca il·legalitzada i que posteriorment amb un pacte vergonyos amb els Populars li va permetre el càrrec sense rubor. Per tant els seus antecedents el delaten clarament. Per altra banda insistir en una fractura que nomes existeix en ments malaltisses o simplement amb desconeixement de la realitat catalana es trist. El que ell qualifica com a segrest s’en diu majoria absoluta al Parlament català que previament ha votat la mateixa societat que critica. Lógicament aquesta majoria intenta dur a terme el seu projecte polític que es un contracte sagrat amb la gent i no cap bogeria com la qualifica López. Segurament la seva visió passan per damunt d’aquesta majoria i del que reclama una part molt important de la societat catalana no es uniformadora, ara es caducada. Ja que es la recepta de fa 30 anys amb finançaments imaginaris, competències de fireta i una cambra sense sentit. Gran proposta, si senyor.

Pel que fa Iceta, i que consti el considero una dels polític més intel·ligents de la cambra catalana, crec que aquest desig de voler aturar un procés que el deixa fora de joc el fa no estar a l’alçada del que esperem d’ell. Intentar fer passar un dictament que en res questiona les partides pel referèndum i que no es vinculant o un acte d’Esquerra pel Referèndum i que evidentment també utilitza com a partit per posar unes Eleccions immediates a l’horitzó amb el seguidisme de tota la oposició deseseperada per no trobar metòdes per aturar la democràcia, es trist i hauria de fer reflexionar.

En definitiva, desesperació i nervis davant un projecte que va complint els seus passos i s’apropa als moments decisius.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.