ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

ESCALADA A L’EVEREST

Ahir a Euskadi es va produïr la Conferència del Lehendakari Ibarretxe i el President Mas sobre el moment que vivim i les reclamacions de les respectives societats. Ibarretxe va explicar amb una metafora com ho veia i la comparativa entre les dues nacions.

Constata que Catalunya ha superat al País Basc. Ens diu que hi ha quatre camps base a la muntanya. El primer reclamar el dret a decidir, el segon el moment polític on ell mateix va reclamar un referèndum a Madrid, en el qual Euskadi va retornar al camp base. Pel que fa Catalunya ja ha arribat al tercer i aspira ha arribar al cim o sobirania plena, alhora que podria al peu de l’Everest o sigui mantenir la unitat amb Espanya. Per un altre costat insinua que uns i altres haurien de seguir la via unilateral per arribar a bon port, ja que fins que no facin el pas ningú els escoltarà.

Mas ens diu que l’alternativa al referèndum es llençar la tovallola i desafiar a l’Estat a fer una oferta per votar al costat de la independència.

Cal dir que la metáfora es molt apropiada, Ibarretxe ho va intentar, amb una societat on la reclamació no era tant majoritària i un partit no alineat amb aquest canvi de mentalitat, com podem comprovar a l’actualitat. Aquella Convergència autonomista de nedar i guardar la roba, on dos dies a l’any es feien proclames i la resta simple gestió autonomista. Això va ser la seva tornada al camp base amb la cua entre cames i el seu final polític. Catalunya, el President Mas va agafar aquest clam de la societat catalana i va girar com un mitjó el seu partit amb l’objectiu de deixar enrere l’autonomisme i apostar per la independència acabant de quadrar el cercle de la transversalitat política amb un objectiu comú. Aquesta es la gran diferència. La tenacitat de la societat catalana i aquesta unitat amb diferents ideologies que defensa el projecte es fonamental.

Com diu en Mas no hi ha alternativa al clam del poble, seria un frau polític de grans dimensions i un engany a la democràcia. L’Estat seria aquell que poden posar tots els recursos ens vol treure les cordes per i els grampons per fer-nos estavellar sense remei. No tenen projecte alternatiu, ni el tenen ni en volen cap que no sigui el paper reservat a Catalunya des de fa 300 anys i això ara es veu amb tota la seva cruesa, aquell pagar i callar es el seu projecte, i això evidentment no pot anar en una papereta electoral.

Catalunya segueix el seu camí, i crec que Euskadi seguirà el seu on nomes la societat basca dictarà sentència i pot girar la truita. Dos nacions i dos camins que els ha d’unir la democràcia.

    1. Bon dia Salvador. Primer el referèndum, acordat a ser possible i si no ho es unilateral. Es el millor procediment pel reconeixement, i el més democràtic. La DUI seria la darrera opció. Cal esgotar les altres, ens ho juguem tot.
      Salutacions
      Albert

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.