ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

RESPONSABILITAT

Demà es un dia important pel Procés, de totes maneres com ens diu la Gemma Aguilera hi ha dos milions de persones que son els que mereixen el major dels respectes i que ha de provocar que els seus representants estiguin a l’alçada que mereix la situació per arribar fins al final sigui quina sigui la seva ideològia. De fet, errades com les del Jutge Santi Vidal mereixen una repulsa per donar carnassa als nostre enemics i de pas per no preveure ni saber que veritats o mentides, moltes coses no es poden escampar, es allò de la rauxa i del seny. No el perdem.

Falsos dilemes independentistes

per Gemma Aguilera

Havia de ser o Mas o març –si la CUP no acceptava el candidat de JxSí, es convocaven eleccions i el procés quedava embrancat-, però no va ser ni Mas ni març. No va ser Mas perquè la CUP va dir no a un senyor de CiU, després d’una llarguíssima agonia de negociacions, assemblees i consells polítics, però tampoc no van ser eleccions perquè ERC i CDC ja sabien abans de les cimeres, contra-cimeres i assemblees cupaires que no estaven legitimats per enterrar el procés per una persona. Estètica, tàctica i estratègia, per aquest ordre, a banda i banda. Fins que tots dos van posar-hi seny i honestedat.

Dissabte es planteja un altre fals dilema: Sense pressupostos no hi ha referèndum. Anem a pams. Un hipotètic ‘no’ de la CUP als pressupostos significaria que l’esquerra independentista estaria disposada a enviar a la paperera de la història el procés per tal de defensar fins a la mort uns pressupostos encara més socials, bo i sabent que si el full de ruta tira endavant, aquests pressupostos autonòmics i limitats per la intervenció de l’Estat en les finances de la Generalitat seran paper mullat en qüestió de mesos. I no massa mesos, perquè quan es produeixi el xoc de legalitats abans de la convocatòria del referèndum és probable que l’Estat tanqui l’aixeta.

Però si es produís un veto als comptes, Junts pel Sí i el Govern tampoc no estarien legitimats per convocar eleccions. La seva obligació moral seria tirar endavant el referèndum sense la CUP. O sense la part de la CUP que hagués decidit baixar del carro. Perquè ni la CUP, ni ERC ni el PDeCAT tampoc no tenen el poder de decidir unilateralment, que per interessos partidistes i/o estètics s’ha acabat el bròquil i que els darrers anys de mobilitzacions massives al carrer es trepitgen en un consell polític de la CUP o en una reunió de Govern.

Per tant, calma i tranquil•litat. Els que tinguin la temptació de rebentar-ho tot per qüestions estètiques o tàctiques electoralistes, ja poden anar plegant. Perquè com hauran intuït, mana el carrer. Manipular dos milions de persones pensant que aniran a votar cada quatre anys i callaran ja no és viable a Catalunya. Els altres, els que s’ho creguin de debò, que treballin pel referèndum sense excuses. I l’endemà , si guanya el ‘sí’, serà el moment del combat ideològic. Recuperat l’eix nacional, tornarà l’eix esquerra-dreta, com en qualsevol país sobirà. Però sense independència no hi ha revolució.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.