CLAM PER EUROPA

La Conferència d’ahir dels anomenats tres tenors del Procés amb el President al capdavant va ser un éxit, una paraula que admet totes els matisos que es vulguin, però desprès de la campanya ferotge i joc brut del Govern espanyol per impedir exercir un dret tant democràtic, com explicar-se i fer conèixer de primera mà les reivindicacions catalanes als representants europeus, una sal plena de gom a gom, amb mitjans internacionals, personal diplomàtic i eurodiputats entre d’altres, no te altra qualificatiu.

Una apel·lació a la democràcia com a valor fonamental d’aquesta Europa que tots desitjariem i que malauradament ens decep molts cops. El domini de les llengues, cosa normal, però estranya en un Estat com Espanya on qualsevol treball mal pagat es exigència un idioma, encara que no pel càrrec de President per exemple. Unes explicacions clares i unes peticions i avisos prou entenedors per crear sinèrgies que en un futur hauran de ser molt valuoses.

Com que de cròniques en seran en gran quantitat avui, em volia fixar més amb les reaccions espanyoles i unes quantes perles d’aquelles que no tenen perdua. Garcia Albiol acusant de subvencionar els assistents a la conferència, el President Rajoy parlant d’un acte fet pel matí i valorant el mateix, quan encara no havia passat, Alejandro Fernàndez, portaveu Popular al Parlament dient que els referèndums son un problema i no la solució, el ministre d’Interior espanyol avisant que la Unió mai permetrà una aventura unilateral i els mitjans espanyols amb balls de xifres sobre l’assistència com si de la Manifestació de la Diada es tractés i parlant de ridícul internacional i falta de democràcia, per posar nomes uns exemples.

Cal dir que la intoxicació com sempre serà màxima, i no cal caure en aquest parany, saben perfectament que l’acte d’ahir era molt important i l’agressivitat espanyola ho certifica. Es molt difícil seguir defensant que el clam majoritari d’una societat en un context democràtic no es pot resoldre amb un referèndum i acceptant els resultats. Mantenir la postura del menyspreu, la judicialització constant i el diàleg sense parlar del tema es una postura que Europa en el fons no entén. Ahir molts d’aquests representants diplomàtics de segona fila assistents ho traslladaran als respectius Estats i encara que de portes enfora no obriran boca, saben perfectament els incomodi o no, qui respecta la democràcia i qui es comporta com si el Dictador encara fos viu. Aquets reguitzell de barbaritats, com que els referèndums son un problema, amb l’argument de que els resultats dels darrers s’han girat en contra dels organitzadors (Brexit, Itàlia, Escòcia…) deixen la societat en un no res en benefici d’unes el·lits que ostenten el poder prescindint del destinataris del seu Govern.

Una paradoxa espectacular que ahir Romeva, Junqueras i Puigdemont van intentar desfer amb un pas més per valorar precisament, el que mai es pot perdre de vista, la gent, que ha de ser el poder màxim que han de saber administrar i respectar els seus representants.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*