TOTHOM AVISAT

Ahir en el programa Jo pregunto de TV3 el President va deixar molt clar que el referèndum es farà tant si es pactat com si no, tothom està avisat i les regles seran les habituals en aquest tipus de consultes. Ni immigrants, ni menors de 18 anys podran votar i el cens serà el de l’últim cop que es va votar. Crec normal i aclaridor. De fet el programa amb 12 ciutadans formulant les seves preguntes va resultar pervers ja que algun d’ells amb càrrec polític no hauria d’haver estat interlocutor de la nostra societat, ja que els interessos anaven més enllà dels personals i la perversió estava servida. Una lliçó per properes edicions d’aquest exercici sa i democràtic.

Per part de l’Estat veiem com la famosa operació diàleg la podem resumir amb el portaveu i ministre d’Educació espanyol que a la pregunta de que farien per seduir als catalans hi va haver la resposta “Que vinguin i ens ho expliquin”. Com podem veure una concepció colonial del tema i afirmant que sobre el referèndum ni pot ni vol ja que creu que no es el que necessita Espanya. La violència verbal puja un esglaó amb García Albiol que tracta el President Català de fanàtic d’alló prohibit i tenir pretensions que son impossibles. Veu el Govern a la radicalitat i ha tret aquella cantarella de no preocupar-se dels problemes reals de la gent.

Com veiem tot molt clar, un pla establert i ferm que ja no pot causar sorpresa a ningú, i a l’altre costat un diàleg que consisteix en esperar que ho hi anem i ho expliquem, es veu que encara amb 5 anys no han estat capaços de saber el que reclama Catalunya i deixant ben clar que ells creuen que exercir la democràcia no es el que necessita l’Estat, segurament això es molt normal en un Estat on la baixa qualitat democràtica es el seu signe d’identitat.

Albiol per la seva part va utilitzar l’insult, cosa que passa quan els arguments son inexistents. Exerceix de censor per prohibir el compromís electoral guanyador que la ciutadania ha demanat i alhora assumeix que la democràcia no es pot exercir. De fet treu a passejar els topics de la radicalitat, es veu que algú que titlla el President del seu poble de fanàtic no ho es, i apart s’atorga la potestat de decidir quins son els problemes reals de la gent i quins no en un exercici de cinisme amb flaire a altres règims per sort ja passats.

En definitiva, tenim la determinació i la desorientació. Cal triar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*