UN COS SOTA SOSPITA

La manifestació de policies acusant directament la CUP com un enemic i dirigida per sindicats minoritàris del cos amb idees i objectius ben concrets fa mal a la vista. Jo soc el primer de criticar aquest partit per difondre la imatge de que aquestes servidors públics son els nostre enemics a combatre i posar en dubte qualsevol actuació sense assumir mai cap responsabilitat per les preteses victimes. Dit això les declaracions sentides a la radio dient que no anava contra aquest partit, però també, ja delaten les intencions. Hem vist el suport de determinats partits de la dreta extrema com Populars i Ciudadanos que han arrodonit la jugada.

Crec com diu Maria Vila que policies contra l’estat de dret no es de rebut. En el fons juga amb un cos tant sensible com aquest enmig del procés que vivim a Catalunya ha de ser tractat amb cura i separant el gra de la palla. No es pot generalitzar com s’ha fet des d’aquest partit esmentat o tampoc des de la Policia i cal veure clar que tenim uns drets i uns deures que si son atacats, necessitem defensa per no caure en una anarquia del tot s’hi val que segurament nomes defensaria una minoria.

Manifestació de policies contra l’estat de dret
Maria Vila Redon
Uns quants centenars de policies van participar aquest passat dimarts a la manifestació que va convocar una plataforma que aplega diversos sindicats policials. El fet que la gran majoria d’aquests sindicats siguin minoritaris no treu que la mobilització de dimarts fos una manifestació de policies que protesten com a tals: agents de l’autoritat que assenyalen com a enemic un partit polític amb representació democràtica a les institucions. Ho va dir la pròpia plataforma en el cartell de convocatòria de la marxa i ho va repetir Xavier Morón, portaveu de SAPOL, el sindicat majoritari de la Guàrdia Urbana. La manifestació era contra la CUP, ras i curt.

Que la difusió de la convocatòria a les xarxes es fes amb una foto d’un antidisturbis fent ús de la violència amb el lema “all perroflautas are bastard” (sic) afegeix encara més gravetat al fet, si tenim en compte que estem parlant de persones en qui recau el monopoli de l’ús de la força i que porten armes per a exercir-la. Persones que han de vetllar per la seguretat de tots els ciutadans, pensin com pensin, i no dedicar-se a amenaçar aquells que els critiquen o a generalitzar en tota una organització les suposades agressions físiques d’alguns dels seus membres. Aprofitar el suposat atac d’una seu de la guàrdia civil o d’un regidor (que a més a més ha estat absolt per la justícia) per carregar contra tot un col•lectiu és simplement inadmissible.

Amb tot, els policies que es van manifestar dimarts a Barcelona fan més mal als cossos de seguretat on treballen que no pas les formacions polítiques que en qüestionen els abusos. Algú hauria de respondre per ells com a servidors públics que són i prendre mesures davant d’un sindicalisme ultra que, lluny de dedicar-se a les seves legítimes reivindicacions laborals, opta per assenyalar partits polítics sencers amb l’objectiu de defensar la seva pròpia impunitat i reprovar la ideologia d’aquells que els qüestionen (cosa que, per boca d’un agent de l’autoritat, posa en entredit la llibertat d’expressió dels que són assenyalats).

En el moment d’escriure aquest article, el silenci planava sobre la immensa majoria de les formacions polítiques. Només representants del PP i de C’s han parlat de la manifestació, i ho han fet per a mostrar el seu suport. Una pancarta de Vox es va poder veure a l’inici de la marxa. L’estat de dret està en joc i la policia s’intentarà utilitzar vilment en el xoc institucional que ha de venir, però sembla que val més no fer soroll. De moment no fem més que retrocedir sota el pretext de no caure en provocacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*