ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CANTARELLA DE SEMPRE

Aquest cap de setmana hem tingut dos bons exemples de la manera de fer d’alguns partits. Simplement no canvien, els dona igual el context on es troben i la situació al carrer. El seu rumb es invariable, segurament no en tenen d’altre, però s’obliden que la ciutadania potser ja no els compra els seus oferiments.

La gestora del PSOE amb en Javier Fernández al capdavant ens diu que rebutja una Europa neomedieval on apareguin regnes o repúbliques aristocràtiques , es diguin Flandes, Escòcia, Catalunya o Valonia. No volem que els estats es fragmentin i es trenquin a Europa. Reblant el clau afirmant que si no volen ser els nostres compatriotes, hauran de ser els nostres conciutadans. En el mateix cap de setmana Urtasun per ICV acusa Junqueras de fer els Pressupostos de Mas i situar-se a l’extrem neoliberal. Ens parla que els pressupostos haurien de ser l’eina pel combat contra la pobresa i per fer funcionar els serveis públics i aquest no preveu uns ingressos sostinguts pel que necessita la gent, entre molta altra demagògia.

En Fernández s’atorga el privilegi de decidir que volen ser els ciutadans europeus i que no. Els seus gustos son lleis inexorables i defensa allò que el règim dictatorial tant defensava i ara també “Una grande y libre”. Passa per damunt de la ciutadania i la decisió de lliure de que volen ser o com volen ser governats amb desqualificacions de regnes medievals. Un menyspreu als mateixos estats que es veu divideix de primera i de segona en funció de no se quina llei. Per acabar el seu discurs que signaria qualsevol règim i no precisament democràtic, ens dona dos opcions, ser compatriotes i si no volem conciutadans. No tenim més opcions i alhora ho qualifica com a partit d’esquerres, cosa que fa riure amb un personatge, que com molts pràcticament tota la vida vivint de la política i ciutadà d’Asturies, una de les comunitats més afavorides amb la meravellosa solidaritat autonòmica. Gràcies per preocupar-se per nosaltres, però si li sembla bé la nostra vida la decidirem nosaltres.

Pel que fa ICV, recuperar a Mas per gaudir de la seva quota mediàtica, ja es prou trist. Alhora demanar ingressos sostinguts i definir pressupostos com eina per ajudar la pobresa i millorar els serveis públics, potser està parlant d’un Estat, i es precisament el que no tenim i el que volem aconseguir. Enviant els nostres recursos fora i vivint del FLA, un prestec dels nostres diners cobrat amb interessos i controlat al detall no seria la millor manera de fer això que ens vol vendre. Segurament parlar menys de Mas i del passat i més d’aclarir la seva posició per cap on vol que vagi Catalunya seria una millor recepta.

En definitiva una cantarella que no ens aporta res de nou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.