ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA DESORIENTACIÓ

El procés moltes vegades ens desorienta, i ens queixem de molts actes dels partits o persones que han de portar aquest país a decidir el seu futur. De totes maneres, i per sort, això no es patrimoni exclusiu, des del costat de voler evitar, ja no la independència, cosa que seria legitima, sinó de negar el dret a la democràcia dels catalans, cosa que evidentment ja no te perdó.

En tenim dos exemples, en les darreres hores, el secretari General d’UGT que proposa que Catalunya torni a votar sobre l’Estatut i així es declara favorable al dret a decidir, explicant que tornant al 2006 anem a l’origen del problema quan el TC va modificar la votació ja feta i evitar així decisions unilaterals. Per altra banda el secretari d’Organització del PSC Salvador Illa que reivindica una sola legalitat i rebutja construir una al marge de l’espanyola. Alhora critica voler assolir un acord amb l’Estat quan alhora es construeix un acord de desconnexió. Ens diu que no hi ha democràcia sense llei i proposa la reforma federal de la Constitució com a punt de trobada.

Senzillament aporten confusió a una situació que se’ls escapa de les mans i que ja no controlen, ja que per desgracia d’ells, el poble està decidit a canviar les coses i ho exigeix com es el seu deure. Quan això passa en una democràcia, els representants que simplement no estan a l’alçada queden en evidència. Alvarez ens vol fer tornar a votar un Estatut, que ja es passat i superat, alhora que segons el màxim Tribunal espanyol ha quedat com ha quedat, amb una certesa i canvi de paradigma, el trencament del pacte democràtic entre llei i ciutadania amb el contracte autonomia amb l’Estat, ja que la veu de la societat catalana ha quedat anul·lada en benefici del poder estatal. Tornar a votar això, no es dret a deidir, es dret a submissió que seria molt diferent i res te a veure amb el context actual i el reclam del poble català.

Pel que fa al PSC, crec que va quedar força clar i la historia ho avala, en els últims 5 anys hi ha hagut 19 cops que s’ha demanat acord per poder votar, tot denegat. A pesar d’això es segueix insistint, però no es pot pretendre que no hi hagi un pla B en aquesta situació. Mai hi haurà dues legalitats, sempre una. La llei no pot estar per damunt de la democràcia, quan això passa, com a l’Estat hi ha tota la legitimitat per passar per sobre. El final es de traca, una reforma federal que ningú ha demanat. Jo m’ha semblat sentir a les grans concentracions “in,inde,independènica”, no hi veig la paraula reforma, ni la paraula federal.

Com deia, desorientació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.