LLEI DE PARTITS ?
Les paraules ahir de l’Anna Gabriel de la CUP, advertint que l’Estat es podria plantejar utilitzar aquesta llei contra la seva formació en el moment que entrin a registre en el Parlament les tres lleis de desconnexió, prèvies al Referèndum, i així deixar la part independentista en minòria, obren un debat dels limits on pensa arribar l’Estat espanyol per frenar un procés democràtic.
Segurament en les seves paraules, hi pot haver una part de victimisme i rèdit posterior, malauradament sembla que això no es patrimoni de cap partit, ja que sembla a l’ADN de tots i en diferents quantitats. Més enllà d’això, recordem que la seva aplicació a l’esquerra abertzale en un context de violència, ja va suposar un dels majors fraus polítics de la història i que va deixar orfes una bona part de la societat basca i va donar a Patxi Lopez una victòria de la vergonya que ens pot fer reflexionar.
De totes maneres i com diuen diversos analistes, a Catalunya no hi ha violència, i apart la majoria parlamentària abraça un ventall molt ampli ideològic unit precisament pel seu objectiu comú i que amb més o menys dificultats ha pogut fer front a la violència institucional i judicial del Govern espanyol.
Tanmateix les conseqüències de les seves accions fora de lloc han portat a reaccions cada cop més desacomplexades internacionalment, com a mínim del món democràtic, una unitat interna del bloc independentista cada cop més solida i una reacció al carrer que allunya qualsevol desinflament de la bombolla i apropa les ganes de poder votar el nostre futur sense por.
Vull pensar que no seran capaços d’arribar a aquests extrems totalment desviats de qualsevol indici democràtic i de pas de qualsevol lògica política, ja que els esdeveniments no es poden preveure i segurament una repressió d’aquest tipus te un efecte boomerang ja que com diu la dita, “no es poden posar portes al camp”, i en aquest cas la voluntat popular dun poble obstinadament i pacíficament finalment ha de tenir una resposta en forma de vot i urnes.
Per tant, si la nostra part no afluixa, crec més en la tàctica de la por a possibles votants i incidir al màxim amb el NO com ja va passar a Escòcia, cosa que per part de l’Estat seria el més intel·ligent, encara que aquesta paraula barrejada amb l’Estat començo a dubtar que sigui coneguda.
Ara, i abans, qui esta a l’ull dels poders de les escombraries de l’Estat espanyol són la gent de JxS (a cop de bicicleta, roda de camió o com sigui).
Ara per ara, la CUP fan de “tontos útiles” que l’Estat espanyol necessita per fer més difícil la independencia.
Potser sí que els desitjos de la sra. Gabriel es tornin realitat. Malauradament per tots [i totes]. Depen que això no passi molt de la manera d’actuar de la CUP; amb una mica d’intel·ligència [la emocional i l’altra] l’Estat no podrá actuar sense treure’s la màscara i exposar-se a l’escarni públic a nivel internacional (amb els EUA i Israel al davant).
Atentament
Son pedres en el camí que encara cal treure. Esperem tothom estigui a l’alçada.
Salutacions
Albert