LLIÇONS DE DEMOCRÀCIA?

Un cop acabada la cimera pel Referèndum del passat divendres hem viscut dos elements o esculls que hem de superar per seguir amb pas ferm cap al davant. Per una banda, l’aposta que reitera el full de ruta de buscar el referèndum acordat, recordo sense deixar el Pla B, i que els Comuns ja en boca de l’alcaldessa de Barcelona o del mateix Rabell han fixat com a data quan convingui, i sense que això sigui un escull i valorant que nomes serà efectiu buscant un acord que saben impossible. Per l’altra el discurs del monarca borbònic que ens avisa que vulnerar les normes porta a tensions estèrils, i respectar les lleis es la base de la democràcia, participar en un projecte comú en base a la diversitat o pluralitat i és moment d’obrir-se al món i no tancar-nos en nosaltres mateixos entre molts altres missatges de l’estil.

Realment crec que ser esclau de dates mai es bo quan hi ha una negociació pel mig, crec que la majoria estariem dacord. Ara bé, una cosa es això i l’altra incomplir el promés o acordat a la moció de confiança i en el full de ruta o contracte a la ciutadania. Voler crear un consens entorn una idea, com es el referèndum ho trobo molt encertat, desvirtuar el camí ja no. Crec que les declaracions dels Comuns no ajuden a crear el clima de confiança, tant difícil en aquest país, necessari pel repte majúscul de que parlem. Com a màxim al setembre es previst el referèndum vinculant, aquest es el pla invariable, mentrestant buscar acords amb l’Estat per acordar-lo es una obligació i un capital de cara a l’exterior i al propi tarannà de la nova República. Jo no diria 2 o 3 mesos de marge com ja hem sentit. Simplement seguiria en paral·lel la preparació del referèndum i alhora fent tots els passos al nostre abast fins el darrer minut abans de convocar-lo demanant un acord pactat amb l’Estat per celebrar-lo que segurament tots sabem no arribarà. Es el joc de la política i de posar els màxims trumfos en un repte on recordo ara per ara estem sols.

Per altra banda el discurs de l’hereu del Dictador espanyol, amb bon criteri traslladat a la cadena secundària de la televisió catalana per criteris estrictament periodístics i d’importància ha tornat a destil·lar buidor, burla a la democràcia, amenaces i nul respecte a la ciutadania de part d’una institució caduca i sense cap autoritat moral per donar cap lliçó, i molt menys de democràcia.

La conclusió, es que podem sumar en un projecte segons ell divers amb les normes marcades a sang i invariables, i per suposat sense poder parlar de votar o de resoldre els reptes que planteja la ciutadania democràticament. Aquest es el projecte que una institució hereva d’un altre règim ens ofereix. Aquest obrir-se al món que ens proposa, crec que seria perfectament beneficiós si la casa reial l’agafés com a propi i assumits que el control darrer d’una democràcia es el poble i aquest te tot el dret de decidir sobre els temes que l’afecten com a base de tot. Clar que en una institució per herència i en aquest cas tacada de sang en el seu origen seria esperar massa.

En definitiva, seguim el camí, i sobretot evitem que els arbres no ens permetin veure el bosc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*