IMPULS FINAL

El TC, fidel a la seva feina, ens ha donat avui una nova mostra del tracte que ens te reservat. Ha suspés les tres lleis de desconnexió i les seves ponencies, peça clau del procés al Parlament, i els tribunals han anunciat la data del judici a Mas, Ortega i Rigau pel 6 de febrer amb el gran delicte d’haver posat les urnes en una democràcia. Com diu en Pere Cardús la democràcia no es negocia, i avui la cimera pel referèndum ha de posar les bases i la directa per citar a la societat catalana a les urnes i poder decidir el nostre futur per damunt de Tribunals i decisions amb tant poc respecte per la democràcia.

El mateix portaveu del Govern espanyol, avui recordava que la societat catalana no podia caure en radicalismes, que era moderada. Caldria dir´-li que s’equivoca, es radicalment demcocràtica i així ho justifica un 80% favorable a poder votar i decidir, que prengui nota.

El combat del 2017: esteu a punt?
Per: Pere Cardús Cardellach
La democràcia no es negocia. Tanquem l’any amb un propòsit ferm i diàfan. L’any que ve serà l’any de la democràcia catalana. Es portarà a la pràctica amb tota la força i tota la dimensió. La independència no serà un compte de resultats, ni un balanç, ni un passar comptes, ni un pla d’inversions, ni un pla de pensions. Almenys no serà únicament tot això. Posarem tots els arguments damunt la taula. Perquè hi són i són molt rotunds i concloents. Explicarem totes les oportunitats d’obrir un nou escenari per Catalunya. I, malgrat que tot això hi ajudarà, no serà el factor determinant.
L’any que ve és l’any del xoc. Del gran xoc democràtic. A Catalunya instal•larem la trinxera més gran de combat democràtic d’Europa i bona part del món. Construirem un dic de contenció de l’autoritarisme, el populisme i la ‘dictatova’. I cadascú es posarà al costat que vulgui d’aquesta trinxera.
Jo voldré la independència per moltes raons. Històriques, de benestar, econòmiques, de salut mental, lingüístiques, culturals, de justícia… Algú altre triarà només algunes d’aquestes raons. O hi haurà qui en tindrà unes altres. Però la batalla serà la democràcia. I a un costat hi haurà els qui creuen que la democràcia obeeix la llei. I a l’altre costat hi haurà els qui creiem que la llei obeeix la democràcia.
I com es farà aquest combat? El referèndum en serà l’eina fonamental. Per mi, el referèndum continua essent tan sols una eina. El referèndum serà el moment de la veritat. I no podran tremolar les cames, a l’hora de la veritat. Si s’anuncia, la victòria serà fer-lo. I fer-lo amb totes les conseqüències. Peti qui peti. Però el referèndum no serà l’únic camp de batalla democràtic.
Abans del referèndum passarem unes quantes proves de força. Deixarem passar cap condemna d’un càrrec electe per haver obeït el mandat democràtic? Deixarem passar cap agressió –judicial o de la mena que sigui– per haver servit el debat democràtic? L’actuació dels demòcrates catalans quan hi hagi una condemna ha de ser molt clara.
D’entrada, no s’acatarà la sentència. Perquè, com hem dit, les lleis obeeixen la democràcia i no a l’inrevés. I a continuació, es prendrà la iniciativa per respondre a l’autoritarisme de l’estat espanyol amb creativitat democràtica. I creativitat no vol dir amb dreceres ni refugis, sinó plantant cara. Però sense caure en cap provocació. Tampoc no cal ser tanoques.
No negociarem la democràcia. No acceptarem de rebaixar-la ni un centímetre. Qui tingui aquest principi en la seva actuació, haurà fet la contribució més decisiva a la victòria. Si l’estat espanyol vol aturar-nos, s’haurà d’arriscar molt. Molt! Haurà d’empresonar molta gent. I, així i tot, no ho aconseguirà. Perquè la presó serà un revulsiu de més democràcia. El vot i la democràcia contra la por i la presó. Aquest és el combat del 2017. Catalunya serà la bandera de la democràcia. Jo ja estic a punt. Comencem?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*