CADASCÚ EL SEU CAMÍ
El TC ahir en va fer una de traca i mocador, suspendre diversos articles de la Llei d’horaris comercials del 2012 catalana, fins aquí tot normal, encara que amb un petit detall es una llei que ja no es vigent. La fòbia anticatalana i de pas antidemocràtica te aquestes coses, deu ser cosa del diàleg.
Les disposicions que regulaven el temps màxim d’obertura setmanal, el període de rebaixes o els festius per exemple amb una llei que ja no era vigent i pendent de sentència del Tribunal, obre una paranoia i ridícul del Tribunal. Per tant cap efecte tindrà aquesta nova suspensió. De fet la no va llei del Comerç catalana es pensa aprovar pel Parlament abans no s’acabi l’any i ja han avançat que digui el que digui el Tribunal tirarà endavant amb articles semblants als abans impugnats. Hi ha un acord amb el gremi de botiguers, i la pregunta seria si no podem legislar ni sobre els horaris comercials al nostre territori, de quines competències parlen que tenim. Una autonomia intervinguda amb nul poder i ofec economic. Suposo que això també deu formar part del famós diàleg i les ofertes que ens oferiran.
Alhora ahir el Barça va arribar a un acord amb la UEFA per retirar els recursos per les estelades al Camp Nou i a canvi l’organisme canviarà la normativa admeten que les normes que regulen els símbols no estan gravades a la pedra, afegiria com la Constitución i han d’evolucionar per reflectir la naturalesa de la societat, segons diu afegiran als seus articles que no vol que els partits s’utilitzin per finalitats polítiques però tampoc vol sancionar per situacions on una persona raonable no se sentiria ofesa per un missatge exhibit en un camp de futbol.
Tota una lliçó per un Estat com l’espanyol on les normes son fixes, no poden evolucionar i sempre en la mateixa direcció arcaica i caducada. De fet la paraula raonable es una bona definició del que precisament patim a l’Estat, on la raó deixa pas a la imposició sense treva i on els problemes o reptes polítics es resolen amb la justícia, el menyspreu i la màxima duresa que permet la democràcia de baixa qualitat establerta.
En definitiva un exemple més de com internacionalment les noves situacions son adaptades amb normalitat com no pot ser d’altra manera.