FIDEL CASTRO: COMANDANTE O DICTADURA
La mort del líder cubà ha emplenat de comentaris i reflexions sobre el personatge els mitjans i també les xarxes. He vist com aquests dies molts tractaven en Castro com un heroi i fins hi tot instavan a seguir el seu llegat, posant un seguit d’arguments en forma de metges graduats a l’Illa, el sistema educatiu, un pressupost per serveis socials majoritàriament, la eliminació de la desnutrició infantil entre d’altres.
Vist així, i nomes amb aquesta parcialitat semblaria un super home ple de bondat i lliurat al seu poble sense esperar res a canvi. Malauradament crec que sentiments, ideologies i preferències a banda cal jutjar les persones en la seva globalitat, i el qualificatiu de Dictador, li escau més que el de Comandante, per molta revolució que lideres al seu dia amb consignes que molts signarien i respectables, però que amb la seva victòria en quedat en vora 50 anys d’un règim totalitari, on la llibertat del poble va quedar retallada i la perpetuació per decret del poder era el fi.
Le balances cal fer-les completes, prohibició de mitjans que no fossin del règim, presos i assassinats polítics, estructures amb la base de la corrupció com a bandera (el pa de cada dia d’una dictadura), propaganda sobre educació i model sanitari sense deixar que les institucions internacionals fessin una avaluació com es fa en el món democràtic (informe PISA, per exemple a l’educació), Costa Rica per exemple es demostra ha fet més progrés social que Cuba. Part de la població exiliada, molta amb l´únic pecat de pensar diferent al règim, i execucions amb judicis miserables per eliminar l’oposició a Castro. Desigualtats evidents a la població que va condemnar en part a la pobresa, jo mateix vaig estar a l’illa caribenya i vaig poder veure els mercats gairebé buits o les cases amb doble sostre per viure dues famílies, alhora que vaig veure la urbanització de luxe on tenia la residència el Dictador. Podria seguir, però crec que no cal.
La ideologia no pot emmascarar una Dictadura, aquesta pot ser de dretes o d’esquerres (el comunisme), i els patrons son els mateixos. Retallar i controlar les llibertats d’un poble en benefici d’unes el·lits que tenen tot el poder. Pinochet, Franco, Stalin, Castro, Chavez i malauradament una llarga llista han buscat el mateix, una perpetuació en el poder i la repressió com a sistema. Aquesta no es cap revolució acceptable ni cap model a seguir.