ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

LA CROSTA FRANQUISTA

Les portes de la Presó Model de Barcelona han estat testimonis el 41 aniversari de la mort del Dictador Franco perquè detinguts, condemnats i víctimes del franquisme hi tinguessin presència a l’acte organitzat per Òmnium pel seu homenatge i reivindicar que sigui un espai per la memòria històrica.

La barbàrie del règim ha estat molt present i les denúncies indignades per no haver jutjat mai el franquisme han estat constants. Els crims com aquests mai prescriuen i com ha definit perfectament en Carod Rovira “Franco és mort, però part del franquisme encara és viu”. De fet un dia abans amb una entrevista al Diari El Mundo el vicepresident de la Fundació Francisco Franco, Jaime Alonso Garcia va deixar anar perles com aquestes “el règim no afusellava per capritx”, “va afusellar infinitament menys que Itàlia o Alemanya” o “nomes van ser 23 mil afusellats” com exemple. Ho podem complementar amb una vella entrevista a Adolfo Suarez on confessava que no havien fet un referèndum sobre monàrquia o República ja que tenien dades clares que l’hereu del Dictador hauria perdut.

Un embolcall escandalós que acompanya l’Estat espanyol i les seves estructures corruptes i tacades per les barbaritats de la Dictadura. Realment com deien el franquisme no ha mort, i no ho ha fet perquè amb la mort del seu líder van gaudir de carta blanca per organitzar un Estat a la seva manera amb una capa de modernitat i llibertat controlada, però amb el comandament assegurat.

41 anys més tard i cap condemna, cap revisió de la història, sinó es per mantenir la falsedat fins al final, cap judici als complices encara vius i reclamats per la justicia internacional, cap respecte als morts enterrats a les carreteres, cap pudor en mantenir partits i representants que mai han condemnat l’horror, cap reparació a les víctimes, ni cap intent d’anul·lar uns judicis totalment il·legals i monstruosos i ja per escarni a les víctimes permetre una Fundació amb honors al Dictador sanguinari i amb subvenció pública. Tot un despropòsit sense precedents al món.

Alhora permetre declaracions com les del Vicepresident de la Fundació Francisco Franco defensant l’horror del règim i banalitzant 23 mil morts o millor dit assassinats impunes a mans de criminals ja donen idea del tipus d’Estat que parlem. Aquest autèntic personatge mesquí es el retrat del permés amb impunitat a un Estat que encara parla dels dos bàndols quan es refereix a un cop d’Estat sanguinari a un règim democràticament establert.

La República catalana farà be de com a mínim honorar les víctimes d’aquestes atrocitats, i perseguir qualsevol suport al mateix amb carta blanca ara a l’Estat encara que sigui per dignitat i per respecte a la societat que ho ha patit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.