JUGADA D’ESCACS

La jugada d’ahir al Parlament, no per esperada, li hem de treure valoració. Vers al contrari, més enllà del contingut ens aporta una carrega simbólica i de missatge de tranquilitat a la població i als nostres representants que per el contrari es converteix amb descredit i ridícul a l’Estat espanyol en un vertader mal de cap convertit en un carreró sense sortida.

Efectivament, les amenaces del gran Tribunal han estat per segon cop desateses, la primera al 9 N i ahir la segona sense de moment cap gran catastrofe de les anunciades. Suposo que avui tots hem vist sortir el sol com cada dia, tenim calor, hem fet la nostra vida amb normalitat i res fa sospitar que ha canviat res de substancial. De fet hem pres una dosi extra d’autoestima i confiança per encarar aquest tram final cap a la República Catalana.

Mentrestant a Madrid, com a mínim de cara enfora, segueixen amb el seu to alterat i amenaçador, però molt més afeblit. Primer perquè si unes prediccions, ordres o amenaces quan es posen a prova no es compleixen perden tot el seu pes, i això ja ha passat, segon perquè demostra que aquí van dirigides ha perdut la por i estar decidit per arribar fins al final amb una arma molt poderosa que Espanya sempre ha menyspreat, el vot, el suport de la gent i la democràcia, una tripleta infalible davant un Estat que no vol acordar res, que cada cop perd més credibilitat internacional, amb una nul.la separació de poders que demostra amb cruesa com la democràcia es de molt baixa qualitat dirigida precisament per aquells que van dirigir 40 anys de repressió o els seus hereus i que no volen canviar.

Ara tenen dues respostes, i les dues son dolentes per ells. La primera fer una advertència light que no es correspongui amb les amenaces prèvies, amb el que validen la via unilateral i demostren que tot es façana, o per el contrari una repressió excessiva que reforci encara més l’independentisme i la unilateralitat, alhora que desperti cada cop més les simpaties internacionals. El que amb escacs es aquella jugada que si fas una cosa ets mort i si fas un altra també.

Això no vol dir que la partida s’hagi acabat, però la iniciativa es nostra, i cada cop més si la unitat no es trenca, fem tots el paper que ens pertoca i anem en la mateixa direcció, la vella Itaca aviat podria estar en el punt de mira a l’horitzó.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*