LA LÓGICA D’UN MAL ESTAT

Quan un Estat no te remei, no deixa de sorprendre que encara hi hagi gent que no veu les conseqüències de seguir insistint amb aquesta unió o fraternitat com li diuen alguns encara que els perjudicats sempre siguin els mateixos i sense distincions de sentiments o ideologies.

Ahir per un costat, el Consell General del Poder Judicial donava la conformitat per incorporar a Daniel de Alfonso en el seu lloc com a magistrat de l’Audiència de Barcelona, un reingrés a la carrera judicial desprès del cessament per part del Parlament com a Director de la Oficina Antifrau arran del seu afer amb el Ministre de l’Interior i que deixa també constància que casos com per exemple els del Jutge Vidal i el seu son tractats de manera molt diferent.

Per altra banda veiem ahir com el vicepresident d’economia català ha viatjat a Madrid per demanar permís per endeutar-se i fer front als venciment dels compromisos amb entitats financeres. Alhora que som la tercer comunitat que més aporta, però la desena que rep amb un defícit fiscal crònic escandalós.

Els dos casos son dos exemples de com de podrit estar el sistema espanyol, un magistrat amb clares proves de jugar amb recursos públics i la seva posició per fer la guerra als partits independentistes amb maniobres matusseres i deixant en lloc secundàri la seva obediència al Parlament català que l’ha nomenat, i on cada dia descobrim nous capítols d’aquest culebrot mesquí, ara tornar a exercir per impartir justícia, quina ironia davant el ciutadà, que amb tota legitimitat pot veure atònit com els seus drets corren perill. Alhora veiem amb claredat com ha estat tractat de manera molt diferent al Jutge Vidal sancionat per les seves activitats en el seu temps lliure. Un despropòsit indignant per qualsevol democrata.

Una autonòmia de fireta, ofegada i perseguida com la catalan ofereix capítols denigrants, com el viatge ahir d’Oriol Junqueras a Madrid per demanar almoïna per pagar els venciments financers. Sense cap poder de decisió i saben l’espoli fiscal inusual a l’Europa Occidental que patim i que perjudica a tota la societat catalana per igual i afavoreix aquest tracte discriminatori que ja s’ha convertit amb habitual i normal dins l’Estat.

Uns greuges en definitiva que obliguen ha fer via cap a un Estat eficient i al servei dels nostres ciutadans, el nostre. Ara ja veiem el pa que si dona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*