LA DECISIÓ DE LA RUI
Avui els associats de l’ANC comencen a decidir si es fa del RI, RUI o com li vulguin dir es converteix en l’eix central del procés i la principal demanda als grups parlamentaris. La pregunta concreta es aquesta “Vols que l’ANC exigeixi a les Institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per a DECIDIR sobre la independència?”.
Aquesta última setmana diferents actors han elaborat mil teories contradictories entre elles i que amb una primera lectura tenen parts versemblants i altres segurament més embolicades. La veritat de tot plegat no existeix, ja que entrem en un territori desconegut. Ens podem aferrar a exemples en altres territoris, però amb contexts diferents i sobretot sabent que l’Estat espanyol es únic, sobretot en materia democràtica i això fa que moltes teories poden volar pels aires.
Sense entrar amb grans tecnicismes i com a punts fonamentals, segurament tots podem estar dacord que no volem allargar indefinidament el procés i que hem de trobar un final el millor possible. En tenim diversos, l’actual full de ruta amb una declaració, unes eleccions constituents i un referèndum constitucional per validar el procés, de fet el que va votar la societat amb el resultat dels 62 diputats de Junts pel Sí. El problema be amb la declaració, unes eleccions que alguns partits no les compraran com a constituents i una constitució que no pot ser un xantatge per validar el procés. Tenim la DUI que no figurava en cap programa i que molt difícilment obtindrà suports per ser validada i pot provocar frustració més que altra cosa.
En un altre ordre de coses tenim el que crec porta més consens i es més democràtic, el referéndum. Acordat amb l’Estat, a la britànica per posar un exemple segurament es la millor solució, però l’Estat i ho sento pels Comuns ho ha rebutjat per activa i per passiva i les principals forces hi son totalment bel·ligerants, per tant una via morta que ja no ens serveix. Ens queda el Referéndum unilateral que com deia avui comença a votar l’ANC. Te com tots un punt de trencament, però te l’aventatge que el Parlament s’en fa responsable i més enllà de legalitats ho anuncia, organitza i promou per poder arribar a qualsevol aval per la part internacional i que sigui respectat el resultat. No estariem parlant d’un 9N simbòlic sinó de la validació democràtica del nostre procés amb o sense la col·laboració de l’Estat.
Te riscos com qualsevol altra de les opcions, però es la més clara i sobretot la que fuig del xantage d’un Estat amb mancances democràtiques que pretén ofegar el nostre clam prohibint preguntar. Alhora deixa també sense arguments els partidaris del no i el seu boicot a un 9N que ara hauran de pensar molt bé.
En definitiva, el meu vot es positiu, amb tota la prudència, incerteses i perills que qualsevol de les opcions ens presenten i que tinc molt clar haurem d’assumir. Ningú ens regalara res, però no ho acabarem amb el cor, sinó amb el cap.