DE CDC A PDC
No hi ha dubte que el procés cap a la nova República provoca molts canvis, i els partits lògicament no son els mateixos amb una autonòmia de tercera amb limitades competències i nul·la responsabilitat amb les coses importants que amb tot un Estat.
Aquest cap de setmana el que hauria de ser segurament l’eix centre dreta com tots els Estats normals es prepara per aquest canvi, i més enllà de les errades i les tensions internes per seguir movent els fils com abans, han encetat un camí correcte que haurà de competir entenc amb el centre esquerra amb Esquerra Repúblicana al capdavant pel pastís més important del nostre futur Parlament de veritat.
Es defineix com a Republicà i independentista sense descartar la via unilateral com a últim instrument. Limitació de mandats i renovació de cares amb protagonisme dels seus militants.
Segurament veiem com els que encara no miren més enllà del post autonomisme tronat i segueixen el fil de conducta de les baralles internes entre partidets seguiran dient que volen tapar la corrupció, que es una operació cosmètica, que el President Mas no es renovació i qui sap quantes coses més. Segurament de tot hi pot haver, però la realitat es que un Estat també es renovació de formes i de partits amb altres perspectives, i aqui suposo ens hi podríem trobar tots en benefici del país i de totes les opcions.
La definició de República ja ens fa coincidir amb un ampli espectre de l’arc polític sobre la forma d’Estat si es que calia, i la independència com objectiu ja elimina qualsevol eufemisme i ho deixa ben clar per qualsevol que militi en aquest partit, per tant sobiranistes no independentistes com algú havia dit que hi cabien queda eliminat i clarifica el procés.
Com ha reconegut el President Mas, ell no pot representar la renovació, de fet no ho es, però la seva contribució es mereix i crec ha de ser un actiu que no podem perdre en la construcció d’aquest nou Estat.
Si parlem de corrupció, crec que la lluita ha de continuar i amb un nom o un altre s’ha de combatre a tota l’esfera de carrecs electes sense concessions, però sense culpabilitats interessades sense proves, cosa malauradament massa usual últimament.
El nom, crec per evitar conflictes s’hauria d’haver pactat amb Democrates de Catalunya per evitar aquesta sensació de superbia que nomes pot portar conflictes innecessàris i no desitjats.
En definitiva, un nou pas cap al nou Estat, i una demanda als dos principals partits que han d’assumir la representació en el nou Estat a un costat i a l’altra en forma de responsabilitat actual i preparació per assumir el seu nou rol.