EL CAFE AMB LLET
Hem vist un nou capítol d’aquesta realitat tossuda en forma de menyspreu lingüístic que fins hi tot es normal quan un dels objectius de l’Estat espanyol des de 1714 ha estat tornar el català a les cases i com una anecdota sense futur.
La resposta del cambrer de Balearia davant Quimi Portet dient que “li diu que si el demana en francès, italià, anglès, castellà o gallec l’entén. Però que ‘en català o en mallorquí’, no. Es un exemple que ja des del Decret de Nova Planta, fins la quantitat ingent de normatives favorables al castellà durant els anys, la nul·la predisposició a la plurinacionalitat i defensar les llengües cooficials i totes les mesures per deixar el castellà com a única llengua valida atacant per terra, mar i aire.
No hi ha dubte que la resposta del cambrer esta emmarcada en aquest context colonial amb la llengüa que tots hem hagut de suportar en alguna ocasió. Segurament la gran diferéncia es que ara normalment hi ha resposta i si el personatge es mediatic, com en Portet, la repercussió es molt més gran. Ningú es creu que el cambrer no entén café amb llet i si amb castellà o italià per exemple. Apart la contestació al client es d’una falta de respecte alarmant que simplement no es pot permetre.
Les disculpes de Balearia son ben rebudes, però les declaracions del cambrer que ell nomes vol treballar, son un exemple de que per treballar a territoris de parla catalana que menys que saber la llengua com en qualsevol lloc del món. Simple normalitat que amb el català sembla que ja no es així. Un requisit que no es un capritx es una norma bàsica en qualsevol territori normal.
En definitiva un incident que ens diu el tracte que tenim precisament per la diferència i com això influeix en la mentalitat de les persones i les conseqüencies de estar dins un Estat uninacional i sense cap mentalitat oberta per reconeixer les diferents nacions i les seves peculiaritats.
Per cert i per si algú no s’havia enterat, la llengua catalana simplement es la nostra, i no es per molestar. Es una eina per comunicar-nos que forma part de la nostra cultura en aquest petit territori del món. El mínim exigit es respecte, ni tant sols estima.