CARA DURA

La campanya electoral per alguns es comença a fer llarga i les previsions no esperades poden portar a treure el pitjor de cada candidat. Trobem en aquest cas a Albert Rivera i les seves mentides mesquines sobre Catalunya per intentar capgirar les enquestes que els deixen allà on estaven en el millor dels casos. Com diu en Toni Aira, partir-se la cara (dura) no es de rebut i delata la vertadera cara del personatge que per si algú tenia algun dubte perd qualsevol credibilitat de defensa a Catalunya i els seus interessos en favor dels seus propis, cosa que no seria novetat, però si contribueix a una imatge falsa i distorsionada del territori català per allà on va, la cosa ja canvia i la mesquinesa hauria de ser castigada a les urnes.

Partir-se la cara (dura)
per Toni Aira
Ja queda menys de campanya, i sort que en tenim perquè els partits ja arriben a aquella fase a la desesperada on molts d’ells poden arribar a dir les barbaritats més grotesques amb l’únic objectiu de mirar d’esgarrapar quatre vots o de mirar de suturar les fuites detectades en l’electorat propi. És el moment en què, per les seves accions (i pel que apunten les enquestes) els coneixereu. Albert Rivera ha destacat en aquesta grollera cursa, més que no pas en la campanya electoral en el seu conjunt.
Ha dit que a Catalunya “els seus” s’han de “partir la cara” per defensar Espanya i l’espanyol. Gran baixesa, bàsicament perquè sap que això que diu és fals i perquè incentiva la catalanofòbia entre el públic més ignorant i procliu a creure qualsevol tipus de mentida que pugui tacar la imatge de Catalunya. Ells que diuen que ningú es pot posar el nom de Catalunya a la boca per patrimonialitzar-la, l’utilitzen per tacar-nos a tots els catalans en conjunt. Joan Carles Girauta, amb qui pots compartir o no idees però que és evident que és personatge intel•ligent, en el debat de TV3 de diumenge no va defensar la literalitat d’aquestes paraules. Va esmunyir-se’n esmentant que Rivera ha rebut amenaces, igual com atacs algunes de les seves seus. Com si això no passés amb un munt de polítics, arreu, a Catalunya i a Espanya, a França i a la Lapònia, i no d’això se’n fa categoria per embrutir la imatge d’una societat en conjunt, i amb finalitats electoralistes d’allò més desesperades.
Que pinta que Ciutadans, igual com ara fa sis mesos, tornarà a no ser una força decisiva? Que pinta que del PP no se’n grata prou? Que el pacte fracassat amb els socialistes els ha restat força en el centre-dreta i que no poden atacar els de Pedro Sánchez sense generar confusió entre el ja de per si prou fràgil i volàtil votant de Ciutadans? Doncs posa Catalunya a la teva vida, i llenya, que és de goma. Ja tindrà mèrit, si algun dia Rivera es parteix la cara, de dura que la té. De ciment. Perquè aquests dies les enquestes posen molt nerviós més d’un, i només cal veure com des del PP i Podemos s’ha volgut treure suc (d’on no n’hi ha) a una salutació de Sánchez a unes persones negres. Però en cinisme, de moment i a l’expectativa dels 4 dies de campanya que resten, Rivera va guanyant a Catalunya.
Diu el diccionari de l’IEC, sobre el cinisme: “”Que, impúdicament, fa gala de menysprear els valors morals”. Mentir, i més essent candidat a una alta representació, i més dient-la tan grossa, és evident que es menysprea els mínims valors morals que caldria esperar d’un polític. Perquè, sí, per a fer política va bé tenir mandíbula de ciment, no de vidre. Però després no et queixis si et diuen que la tens molt dura.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*