MIRAR MÉS ENLLÀ

Estic plenament dacord en no caure en la temptació com diu en Vicent Partal de barrejar la Lluita legitima per l’Ebre i tot un territori nexe d’unió dels Països Catalans amb la votació esperpèntica del monument franquista. Ara més que mai totes les causes que ens aboquen definitivament a l’Estat propi son punts per arribar-hi i poder trobar la gestió de la solució oportuna.

OPINIÓ
Amb l’Ebre, diumenge i sempre

Vicent Partal
Diumenge la Plataforma en Defensa de l’Ebre convoca una manifestació al matí a Barcelona, que és més important que no sembla. Des de diversos punts de vista. La batalla pel cabal ecològic és una batalla transcendental per mantenir el delta i tot indica que la mobilització i la feina del territori davant les institucions europees va fent profit. Tanmateix cap pressió serà mai prou, vista el volum i la tossuderia de l’amenaça. Però, més enllà d’això, la manifestació de diumenge també ha de ser una manera de que tots donem suport a una part del país que és fonamental, que havia reeixit a canviar la seua imatge tradicional i que ara necessita la solidaritat de tothom, més que mai.

Aquests dies he sentit amb molta sorpresa converses que vinculaven negativament la manifestació de diumenge amb la votació del monument franquista. Hi ha gent que, molt poc assenyadament, fa córrer que els de l’Ebre, pel resultat de la votació i per la votació mateix, ara ja no es mereixen el suport de la resta del país. La pobresa intel•lectual i la miopia política d’aquest argument són enormes. Fa dies que vaig manifestar-me amb tota la contundència que vaig saber contra la consulta, i molt especialment contra el fet que el monument es puga mantenir. I és precisament des d’aquesta posició que demane que se sàpiga fer la distinció entre aquell fet, del qual tenen la culpa alguns però no tots, i el territori.

A Barcelona hi ha hagut de sempre una tendència, profundament centralista, a decretar qui és digne de suport i qui no, però mirant-s’ho tot des de la Rambla. Com a valencià, he hagut d’aguantar durant molts anys actituds impertinents de gent que es pensava que sabia més del meu país que jo i que dictaminava què som i què deixem de ser tenint en compte només les caricatures i sobretot les caricatures que els ferien a ells. A un cert tipus de barcelonins, li agrada rebolcar-se en les agressions, sense pensar la conseqüència que pot tenir la magnificació dels adversaris i la minorització i el menysteniment dels qui pensen com ells i aspiren a tenir un país lliure com ells.

Això ara no es pot reproduir amb l’Ebre. Geopolíticament, la recuperació de les Terres de l’Ebre com un espai profundament catalanista i partidari de la llibertat ha estat una de les millors notícies que podíem tenir tots aquestes darreres dècades. I això ha passat sobretot per la lluita en favor de l’Ebre i per l’orgull recuperat que això ha comporta. Si ho voleu mirar només des del Principat, això és fonamental, perquè evita les temptacions de que Tarragona siga una ‘Àlaba a la catalana’. Si ho mireu, com jo, des de la perspectiva de Països Catalans és més important encara, perquè ells i la gent de les comarques del Sénia són la ròtula que ens ha de mantenir units.

Per això, també, diumenge aniré a manifestar-me amb ells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*