ALBERT CORTES MONSERRAT

Veiem astorats com la CUP aprova deslliurar-se de l’acord de Junts Pel Sí just la setmana que el líder de l’esquerra abertzale Arnaldo Otegui mostrava un altre camí per arribar a la finalitat que jo diria tots volem.

Si no en vam tenir prou amb l’Assemblea de l’empat i que finalment va comportar apartar Artur Mas de la presidència i arribar una acord in extremis ara l’Assemblea Local de Sant Pere de Riudebitlles va proposar deixar el contracte signat de suport de governabilitat per arribar a les portes de l’Estat propi en paper mullat per tenir mans lliures per fer oposició de Govern i amb l’argument que no hi ha voluntat de ruptura. Sorprenent crec la propia direcció de la CUP es va aprovar la moció i que diu nomes sentir-se lligat a la declaració del 9N i que deixa els pressupostos a l’aire i l’acord amb Junts pel Sí també.

Realment, i com deia l’exemple d’Otegui i les seves valoracions i recomanacions pel procés a l’esquerra independentista sembla han caigut en un sac trencat. Tot es legitim evidentment, però un cop més cal decidir si això es una legislatura excepcional d’una durada de 18 mesos i amb un objectiu concret i per tant la situació es excepcional, i els pactes res tenen a veure amb legislatures normals on la ideologia i projecte de partit passa a primer lloc o es una legislatura autonomica normal i no ens creiem la independència.

En segon lloc un contracte es un contracte i no es pot convertir en paper mullat 4 mesos desprès. Ni es serios, ni responsable i diu molt poc de qualsevol formació política. Molts sacrificis i negociacions per arribar a aquest pacte vital no es pot convertir en un capritx que es pot desfer. Diu de tenir les mans lliures, per fer que. No hi ha un objectiu compartit i comú o no.

Diuen que no hi ha passos endavant quan portem 4 mesos de 18. Alhora parlen dels pressupostos com si fos una eina inutil quan es decisiva per poder aplicar el full de ruta social pactat.

La coherència d’Otegui es una bona lliçó per saber que volem ser de grans. Volem arribar un Estat per poder decidir les nostres politiques o continuar la picabaralla ideològica per sempre més en una autonòmia de fireta. Crec que en aquests 4 últims anys algunc cosa haurem aprés.