LA REVOLTA US ESPERA

Els canvis importants a les comunitats han de portar darrere una majoria clara i incontestable. Suposo qeu tots hi estariem d’acord. A Catalunya i com molt be diu en Eduard Voltas, aquesta te un punt clau, com es la formació de En Comú Podem. La seva aposta pel referèndum tard o d’hora ha de topar amb la realitat espanyola que la fa impossible, no es pot mantenir per sempre sense el perill que el propi electorat cregui que pot ser un parany que amaga altres intencions. Llavors per coherència i apel·lant a la revolució social, al canvi i a la democràcia la suma per la independència ha de ser una aposta clara i una manera de sumar més sensibilitats i aportacions que en aquest cas si es poden fer realitat. Una suma que serà tant clara que ningú podrà intentar discutir. La decisió es vostra i pensant en el país no es pot fer esperar.

Dic de contenció

per Eduard Voltas
L’expressió és molt antiga, sembla que està ja documentada al segle XI, però és possiblement gràcies a Lope de Vega, que la fa servir al 1618 com a títol d’una de les seves comèdies, que tots la coneixem. Em refereixo a Ser como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer. S’utilitza per reprendre algú que no frueix d’una cosa i a més impedeix que ho facin els altres.

“El perro no come”. Hi pensava aquesta setmana llegint una molt interessant entrevista a Xavier Domènech en el digital Crític, on el cap de llista d’En Comú Podem reitera la seva aposta política per transformar l’estat espanyol. Una transformació real, autènticament plurinacional segons ell mateix explica. Hi pensava perquè és molt obvi que allà no hi ha les majories per aconseguir-ho. Els partits del no a Catalunya (PP, PSOE i C’s) tenen una majoria amplíssima, majoria que repetiran si torna a haver-hi eleccions. La proposta de referèndum de Podemos s’ha estavellat contra la realitat, i la realitat és una relació de forces amplíssimament majoritària a favor de l’immobilisme. El programa polític de Domènech i els comuns no és assolible i no té perspectives de ser-ho en un futur imaginable per un simple problema de relació de forces.

“El perro no deja comer”. Es dóna la circumstància que aquest bloc sociopolític que representa Domènech (i Colau, i Rabell, i Coscubiela) i que allà a Madrid no pot tombar la truita, és el mateix bloc que aquí no vol tombar-la. Perquè cal recordar que, a Catalunya, sí que es pot: si demà els comuns passen del Sí-No al Sí-Sí, la situació es desbloqueja a favor del Sí, i amb majoria clara. Es desbloqueja aritmèticament, políticament, socialment, emocionalment i simbòlicament. Pel que són, pels que són i pel que representen. Seria un moviment irreversible, definitiu. Game over.

Si allà no hi ha majoria per a un decret de pobresa energètica, i aquí sí. Si allà no hi ha majoria per a un impost als dipòsits bancaris, i aquí sí. Si allà no hi ha majoria per a la dació en pagament, i aquí sí. Si allà no hi ha majoria per a un impost als pisos buits, i aquí sí. Si allà no hi ha majoria per gravar la contaminació, i aquí sí. Si totes les millores socials que aquí volem i podem fer es bloquegen des d’allà… Quant de temps més el gos podrà continuar sense menjar ni deixar menjar? Fins quan el perro del hortelano farà de dic de contenció de l’únic canvi possible?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*