ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

SEGUIM EL CAMÍ

La ronda de reunions ja s’ha completat. El President ha fet ni més ni menys que el que s’espera de qualsevol dirigent democràtic. Res de nou a l’horitzó i ma estesa fins l’últim segon. De fet el més normal en un Estat vertaderament democràtic i amb molts precedents en el món que ho avalen, hagués estat l’anunci d’una negociació entre Governs per un Referèndum a Catalunya per resoldre el nostre futur. Res més lluny, i ara constatat un cop més nosaltres anem passant.

L’únic camí és la unilateralitat

Germà Capdevila

L’important de la reunió dels presidents Rajoy i Puigdemont és la forma, més que no pas el contingut. Una mena de diàleg de sords que ha servit per constatar que l’únic acord és que estan en desacord. En tot. En un clima de cordialitat, això sí, que és molt positiu.

Amb aquesta trobada el govern català ha de tancar una carpeta definitivament. Ha quedat palès que no hi ha cap possibilitat d’impulsar una negociació prèvia al trencament amb Espanya.

Puigdemont s’ha reunit amb els líders dels partits que representen més del 80% dels vots a Espanya. Tres d’ells –PSOE, PP i Ciudadanos– que sumen el 65% dels sufragis a les darreres eleccions, han manifestat clarament al president català que no hi ha cap predisposició al diàleg, que la voluntat de la majoria absoluta del Parlament no té cap valor, i que faran servir totes les eines al seu abast per avortar el procés català.

El quart partit, Podemos, és partidari d’un referèndum, perquè el seu és un unionisme democràtic que accepta que el poble pugui decidir, però ho ha deixat a les mans d’un hipotètic acord entre En Comú Podem i el PSC, que Miquel Iceta ja ha dit que és impossible.

En resum, l’únic camí cap a l’Estat propi és la unilateralitat. El full de ruta preveu tots els passos necessaris per assolir la independència sense acord amb l’Estat. La negociació, imprescindible perquè tot acabi bé, només es produirà quan Catalunya ja s’hagi declarat independent i pugui seure amb Madrid en una taula de negociació europea, per acordar els termes del divorci en peu d’igualtat. Som-hi, doncs, que 15 mesos passen volant.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.