EL PROBLEMA ES CATALUNYA

Com diu molt encertadament en Xavier Roig en el seu escrit, que si tomba que si gira i finalment si hi ha noves eleccions espanyoles fonamentalment seran per no acceptar la democràcia vertadera, aquella que posa en mans de la decisió dels ciutadans per resoldre un problema i amb la força del vot per aval. Estic plenament convençut que si Populars i Ciudadanos arribessin a la suma exigida el pacte de dretes ja seria una realitat. Pel costat contrari el pacte d’esquerres amb PSOE com a cap de cartell ja seria una realitat fins hi tot amb el suport dels grups catalans. Nomes ho impedeix l’alergia a actuar com una democràcia adulta i la indigestió que els provoquen les urnes i les decisions lliures dels ciutadans. Evidentment si aquests son catalans encara molt pitjor. Simplement es això. No cal barrejar acords progràmatics, ni temes socials. Com deia la culpa es simplement de Catalunya.

Un bon eslògan: per culpa de Catalunya

Xavier Roig

Sembla difícil que hi hagi un nou govern a Espanya. Probablement acabarem anant a eleccions. Aquesta seria una bona ocasió per als catalans –si tinguéssim una mica de noció del que és una oportunitat-. És interessant analitzar per què.

Jo no he dedicat temps a fer cabòries sobre l’aritmètica parlamentària espanyola que va sortir de les eleccions de desembre passat. Em sembla sorprenent la quantitat de temps perdut per periodistes, contertulians, pels anomenats “analistes polítics” (una forma com una altra d’estimular les ínfules a l’hora de referir-se a molts xarlatans), etc. Vull dir que hi ha dues opcions: una de dretes (en la que hi participarien PP i Ciudadanos), i una d’esquerres (en la que hi participarien PSOE i Podemos, amb el seu còctel ad làtere). La resta sembla il•lògica. Molts patriotes (en general, patrioters) espanyols reclamen la “gran coalició”. Posen com a exemple Alemanya. Com si els que això reclamen tinguessin res d’alemanys! Si hi ha una cosa al món que més s’allunya del germanisme, és l’iberisme.
Una coalició PP amb Ciudadanos tindria Catalunya com a principal oponent. No crec equivocar-me si dic que l’independentisme creixeria de manera notable. Si, a aquesta coalició, hi suméssim el PSOE, pitjor encara. Si hi hagués algun espanyolista intel•ligent hauria de boicotejar aquesta coalició; hauria de veure’s a venir el sidral que tindria lloc aquí, al nostre país. Una coalició PSOE amb Podemos també compta amb Catalunya com a obstacle. De fet, encara que ho vulguin amagar, Catalunya ha estat el problema. I això, hauria de carregar-nos les bateries. Hauríem d’aprofitar-ho.

Ignoro si la posició de Podemos és sincera o només busca eixamplar la base electoral a Catalunya. El senyor Xavier Domènech no sembla pas un xitxarel•lo en mans dels amos de Madrid. En qualsevol cas, s’han mantingut ferms, per ara. Només m’ha semblat incorrecte que neguessin que la seva demanda d’un referèndum a Catalunya era el principal obstacle per pactar amb el PSOE –deuen pensar que aquesta informació els fa mal a Espanya-. Però tots sabem que aquest és l’obstacle principal.

La notícia que hauria de fer la volta al món és que a Espanya no hi ha govern perquè la majoria de partits espanyols no volen fer un referèndum d’independència a Catalunya. Penso que, almenys, aquesta és la informació que hauríem de fer córrer els catalans. Perquè és la realitat. I serà dur per als partits espanyols tornar a fer eleccions, perquè aquest condicionant no desapareixerà. Al contrari. Sembla que, a Catalunya, s’enfortirà.

Als independentistes que, a més, creiem en la democràcia liberal ens hauria d’alegrar que la batalla sigui aquesta. Al cap i a la fi, Catalunya decidirà el seu destí, segur, en un moment o un altre. Ara, també ens hauria de provocar inquietud. Que, finalment, la majoria dels cridats a la consulta ens deixem entabanar per cants de sirena i votem “no” a la independència? Ep, això ja és responsabilitat nostra. De fet, el destí dels catalans, no ens enganyem, sempre ha estat a les nostres mans. Però ara, en cas de referèndum, el notari internacional podrà aixecar acta. Fins i tot de les nostres renúncies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*