ÈTICA DEL PRESENTADOR

Les últimes setmanes m’han cridat l’atenció a TV3, la televisió pública catalana l’actitud de la figura del presentador o conductor d’un programa amb determinades situacions, i que m’ha semblat poc contundent.
Concretament em volia referir al .Cat i la conducció d’en Xavi Coral, no dubto un gran professional, però que no he trobat encertat en el context que explicaré.

En una emissió passada amb en Joan Tardà com a convidat i alguns tertulians fent preguntes com en Joan López Alegre que arrel de la visita del polític a Euskadi per l’alliberament d’Otegui, va qualificar el dirigent abertzale d’assassí amb crims de sang fent demagògia sobre l’atemptat d’Hipercor i els nens morts cosa que va provocar la picabaralla amb Tardà. Ahir concretament en el debat dels representants partits catalans a Madrid, per part del Partit Popular Dolors Montserrat va regalar un exemplar de la Constitució espanyola condemnant energicament la seva crema per part d’Empar Moliner i reclamant la televisió catalana fos de tots els catalans.

En els dos casos, l’actitud de Coral crec no va ser encertada, en el primer i davant de l’aberració sobre Otegui, ja que la seva condemna no ha estat per cap delicte de sang i vincular-lo a la mort de nens hauria de ser prou greu per demanar-li immediatament una rectificació o demanar que acabes la seva intervenció en el programa. Arguments no li faltaven, les proves i la raó estaven al seu costat i la demagogia i la injuria demostrable no tenen cabuda en un mitjà informatiu, de pas els moments de tensió entre els convidats tristos per l’espectador haurien estat totalment evitables i la ètica i els valors d’una televisió pública guardats.

En el segon cas, vaig trobar a faltar que algú li digues a la Montserrat que la demagògia barrejada amb la mentida o les mitjes veritats no hi tenen cabuda. Una explicació sobre el decret de pobres energetica anul·lat pel TC i la relació amb la crema de la ficticia Constitució hauria anat perfectament per desmontar un circ que la dirigent popular va oferir a la ciutadania. De pas recordar que la televisió es plural i precisament perquè no es d’uns quants, sinó de tots, hi cap la denúncia en les diferents formes que es considerin oportunes, es diu llibertat d’expressió. Aquella que nomes utilitzen gent com la Montserrat quan els convé i que combaten quan toca fer demagògia.

En definitiva, demano més valentia per tallar de socarrel actituds que no haurien de ser tolerables en cap mitjà públic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*