UNITAT PER OBJECTIUS SUPERIORS

Unes properes eleccions a l’Estat haurien de ser una oportunitat per la causa independentista i una imatge al món de que per damunt de situacions normals autonòmiques, o sigui la ideològica per damunt de la nació, ara el context es un altre i això pot passar a segon terme per una causa suprema, la qual ens necessita a tots i no entén de partidismes o de dretes o esquerres. Les declaracions de Rufian dient que es millor dues llistes per visualitzar una causa comuna des de diferents visions, ho trobo una excusa per no adonar-se de que si es comuna, no hi ha d’haver problema per la unitat i guanyar a Catalunya enviant un missatge poderós al món i de pas desactivant segons quins opinadors i partits que poden treure rèdit d’aquesta divisió. Crec que ara no hi ha excuses per no repetir una formula com Junts pel Sí, i crec que els noms en aquest moment i per aquestes eleccions concretes no han de ser cap tipus de problema. De pas i com diu Vicent Sanchis acabar amb la cançoneta de mai acabar. Toca donar credibilitat al projecte.

Més trompades per la llista unitària

per Vicent Sanchis
Com afectaran les pròximes i més que probables eleccions al Parlament espanyol el vot independentista? Cada dia hi ha més politòlegs i la confusió augmenta. Els nous professionals d’una ciència social que no és ni ciència ni social fan més fum que llum. Com que la nòmina de tan il•lustres nous barbuts és plena de farsants, a l’hora de la veritat qui no s’arronsa és perquè no en sap. Ningú entre els més arriscats s’atreveix a fer pronòstics contra el vent. Perquè el vent està alterat i és arbitrari. En tot cas, és difícil que les opcions que articulen el procés nostre de cada dia -Convergència i Esquerra- milloren els resultats anteriors. Tampoc resulta excessivament temerari afirmar que no hi haurà gaires variacions. Encara que tot es supeditarà a l’abstenció, que vés a saber per on botarà.

Enmig de la incertesa han tornat a aflorar les discrepàncies. Diumenge vinent, si els déus no ho impedeixen, l’Assemblea Nacional Catalana farà sometent general a Manresa i allà, pel que sembla, la qüestió que farà més forat i podria fer més mal és el dilema a l’entorn d’una llista unitària entre els independentistes. Dimoni! Una vegada més, cal repetir la jugada. La jugada del misto. Afirmen els entesos que Convergència és fermament partidària de la rectificació i la confluència amb Esquerra. Mentre que els republicans “no volin ni sentir-ne a parlar”. No està tan clar. Potser sí. Potser els dirigents d’Esquerra es deixarien seduir per una llista conjunta sempre que els convergents es resignessin a considerar els darrers resultats i cedissin el primer lloc. Vés a saber. El vesper es torna a remoure.

En tota aquesta coca d’aire el que sí que haurien de tenir clar, els uns i els altres, és que, per sobre de qualsevol altra consideració, el corc més infame és la divisió i la brega. Recuperar les trompades internes i disparar-se al peu o a la gepa. Senyors i per l’amor de Déu, exactament el que cal és no barallar-se. Presentin-se com vulguin. Si ho fan plegats, és altament probable que En Comú Podem no sigui aquesta vegada l’opció més votada. Però tampoc això és tan important. El que realment importa és deixar-se de bescollades i donar sensació d’unitat, ni que sigui sense llista unitària. Fer una mica de por i respecte a aquells que, no ho dubtin, s’uniran tard o d’hora per “una qüestió d’Estat”. O és que algú dubta que el PP, Ciutadans i el PSOE, després de les segones eleccions i per evitar-ne unes terceres, acabaran fent un front irregular per assegurar-se l’estabilitat del seu Estat?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*