REFERÈNDUM A LA CARTA
La trobada d’ahir entre Pedro Sanchez i Pablo Iglesias per mirar de formar Govern a Espanya en va sortir una proposta per resoldre la qüestió catalana des de Podemos que seria passar la patata calenta a Miquel Iceta i Xavier Domènech i les seves formacions a Catalunya per parlar i treure una proposta a preguntar als catalans.
De fet En Comú Podem ja llença l aproposta de fer un referèndum on es voti sobre la reforma federal i la secessió al mateix temps. La reforma hauria d’assegurar que Espanya es formada per diferents nacions i vagi més enllà de l’ampliació de l’estat de les autonòmies.
Com podem comprovar una repetició del “apoyare” que Zapatero ja ens va regalar en forma d’engany monumental. També se’n diu marejar la perdiu. De fet no es massa difícil d’entendre que a Catalunya no hi ha hagut mobilitzacions demanant reformes federals i per tant les ocurrencies d’uns polítics no es poden traslladar a una societat que ha demananat una cosa molt concreta amb repetides manifestacions massives i donant una majoria de representants en el Parlament. Això es el que s’hauria de votar i no cap altra cosa. No s’ha vist mai i ningú ho ha demanat.
Un frau d’aquestes caràcteristiques requereix uns actors per dur-lo a terme. En aquest cas aquesta esquerra que vol ser moderna i propera per amagar el tuf a naftalina i el rebuig a que el poble català pugui decidir el seu futur com en el seu dia han fet el Quebec o Escòcia recentment. Es diu alergia a les urnes o el que es més greu a la democràcia.
Es un engany majúscul. Ja que apart una reforma constitucional hauria de passar per l’aprovació de les dues cambres espanyoles i per exemple el Senat te una majoria Popular on ja quedaria bloquejada en cas de superar la primera cambra. Un desgavell de proposta que no mereix ni ser debatuda, i molt menys considerada pels partits independentistes.
Crec que cal ja actuar amb claredat. El referèndum ha estat sol·licitat molts cops i negat els mateixos cops. No cal insistir més. Es la millor via no hi ha dubte, però l’Esta que l’ha de garantir ja ha deixat clar les seves mancances democràtiques i no podem caure de quatre potes amb sucedanis que no ens porten enlloc, més enllà de repetir les mateixes errades del passat.
Anem per feina i quan toqui haurem de donar el pas (menys de 15 mesos). Les estructures eternes no poden ser excusa, en tenim molts exemples anteriors i no podem vendre que volem un estat embolicat amb una capseta i un llaç per donar el pas. Determinació i intel·ligéncia sense enganyar a ningú.