LA HUMANITAT EN PERILL
Els atemptats d’ahir a Brussel·les amb més de 30 morts i uns centenars de ferits ens tornen a mostrar la cara més fosca de la condició humana. De fet aquests últims temps estem veient massa sovint aquesta cara que no ens agrada però que llueix més que mai.
El drama dels refugiats i la manera de gestionar-ho de les autoritats europees produeix vergonya. No crec que sigui fàcil i davant la demagògia d’aquests que sense pensar diuen obriu fronteres i endavant, hi ha solucions que amb voluntat per part de tothom podrien alleugerir aquest patiment. Tot menys la posició actual, on de fet Angela Merkel que donava entrada als mateixos ha estat castigada a les urnes, un altra dada a reflexionar. Es evident que no tothom pot entrar i amb unes condicions acceptables, però també es evident que pactar amb Turquia, un estat amb greus mancances democràtiques i respecte dubtos dels drets humans la seva acollida a canvi de contrapartidas a la Unió no seria un pacte ètic, ni solvent.
De fet els atemptats d’Estat Islàmic, o millor dit la barbarie que es marca de la casa d’aquest grup te un origen de culpabilitat amb el que anomenem primer món, Europa inclosa. Una guerra a l’Iraq que va deixar amb la mort del dictador un estat amb caos permanent i amb diferents faccions enfrontades sense remei. Una Siria on el seu cap, un dictador sanguinari amb el suport occidental en certa manera també ha provocat un territori dividit amb un caos on el populisme i l’horror disfressat de conceptes religiosos de fa molts segles han agafat la llavor. Alhora una gestió deficient de determinada migració reclosa en barris marginals a Europa i que han estat un caldo de cultiu on l’educació, els valors i el civisme no han tingut cabuda per convertir-los en uns ciutadans europeus més.
Un desgavell d’interessos econòmics i polítics que ara ha explotat davant la nostra cara amb final incert i un present dolorós i difícil de gestionar.
En definitiva uns valors que semblava eren el pal de paller de la manera de fer occidental i que han quedat en un no res per la condició humana destructiva i ambiciosa sense miraments ni per la mateixa raça.
Hem deixat creixer un monstre que en una guerra no convencional com aquesta te tots els avantatges, i la comparació amb el comportament occidental on l’ètica, el coneixement i el respecte han quedat al calaix per vergonya nostra.
Una humanitat que ara més que mai te l’oportunitat de referendar la seva condició o caure per sempre en un pou sense fons on res tornarà a ser igual.