PRIMER ELS OUS
Les forces que no volen la independència del país, o que tenen altres vies, per passades que semblin, utilitzaran totes les armes per intentar fer descarrilar el tren de l’Estat propi. Des del punt de vista nacional tant Junts pel Sí com CUP semblen inabastables, queda el caire social. Un espai on les diferents sensibilitats que conformen la coalició poden grinyolar, per tant no perden oportunitat per intentar desestabilitzar el procés per aquesta via.
Ahir vam veure com amb els concerts de les escoles que segreguen per sexe intentaven aquest pla i no els va sortir bé, però sabem que hi tornaran. Com diu en Germà Capdevila, cal que la majoria de 72 diputats tingui molt clar que primer calen els ous i després podrem fer la truita. Els ous son un Estat i es davant de tot, l’aspecte social vindrà després, no caiguem en el parany de posar al mateix nivell o prendrem mal. Fem via cap a la base, i un cop obtinguda ja la revestirem com un Estat modern i socialment avançat.
El carro i els bous
Germà Capdevila
Les forces contraries al procés d’independència faran tot el que estigui a les seves mans per impedir que Catalunya esdevingui una república en el proper any i mig. Una de les estratègies més matusseres és la de presentar iniciatives parlamentàries que generen contradiccions entre el bloc independentista. És el “divideix i venceràs” de tota la vida.
La proposta de suprimir els concerts a les escoles que segreguen per sexe presentada per CSQEP al Parlament anava en aquesta direcció, i no serà l’última vegada. És evident que el bloc independentista és una agrupació heterogènia que abraça tot l’espectre ideològic. Hom podria dir sense exagerar que l’únic que els uneix és el desig d’independència.
Aquest cop, JxS va saber esquivar el parany. La diputada Anna Simó va desemmascarar la jugada de forma clara, però la tensió ideològica es va fer ben palesa entre els parlamentaris convergents, els republicans, els independents i àdhuc els de la CUP. No es tracta de criticar la llibertat de vot, només faltaria! En sóc un gran defensor i crec que la disciplina de vot és un mal a eradicar de la futura república.
Tanmateix, fóra bo establir una fórmula clara i explícita per evitar aquests paranys. Cal deixar clar que durant els propers 16 mesos no posarem el carro per davant dels bous. Primer assolirem la independència i després ens discutirem per definir el model de país que volem en els àmbits educatiu, sanitari, laboral, familiar, etcètera.
Que tothom tingui clar que la prioritat és la independència, perquè d’ella es derivarà el progrés del país, un cop tinguem la gestió directa dels nostres recursos i dels nostres destins. Quin sentit té discutir ara sobre engrunes autonòmiques? És evident que hi ha qüestions urgents que no poden esperar, i s’han de resoldre. Tota la resta, pot esperar l’endemà de la independència.