EL TEMPS I LES OPORTUNITAS
Amb la creació de les diferents comissions al Parlament de Catalunya es posa en marxa la màquinaria per arribar a l’objectiu marcat en forma de República independent.
Hi ha dues coses que sembla marquen els últims temps, una el termini dels 18 mesos i la DUI, i per altra banda l’aprovació d’uns nous pressupostos per fer possible el pla de xoc acordat.
En el primer tema i com ja es va explicant clarament, no cal insistir més. Els 18 mesos es l’objectiu però de cap manera pot passar per davant del procés mateix, pot ser una mica més o una mica menys, tal com va dir el President. El més important es fer la feina, crear l’estructura jurídica i de país per fer possible el pas gradualment fins la desconnexió total. Pel que fa la DUI, em sembla va quedar prou clar que primer no hi havia la força en vots a les Eleccions per dur-la a terme, però si aquest procés gradual per arribar-hi. Per altra banda hi ha un full de ruta definit on els passos van marcant aquest objectiu que al final amb une eleccions ja constituents i un referèndum de la nova Constitució Catalana posaran amb tots els avals democràtics de cara a dins i de cara a fora una proclamació que de facto ja ho serà i que comportarà que la Generalitat controla tot el territori. Els que encara criden per la DUI potser haurien de saber que sense aquest darrer requisit no deixa de ser un ridícul que no ens podem permetre i que deixaria la nostra credibilitat i el mateix procés tocat de mort. Per tant, desconnexió gradual amb un objectiu com a termini i amb la democràcia com aval per arribar al final amb tots els reconeixements necessàris.
En segon lloc, el mentrestant amb el pla de xoc com a mesura per sortir del pas, i que necessitarà d’un nou pressupost per aplicar-lo i afavorir al màxim les urgències socials dels mes desafavorits. Per això es curiòs veure les declaracions de l’Anna Gabriel de les CUP en aquest sentit i que ja avisa que tal com Junqueres descriu el mateix, o sigui no el que es mereixen els catalans no el poden aprovar. Parlar d’admetre una prorroga però no uns pressupostos injustos, parla d’abordar noves fórmules d’ingressos.
Crec que toca responsabilitat si es vol arribar al final i es vol aplicar un mínim pla de xoc per abordar les necessitats dels més desafavorits. Ja n’hi ha prou de jugar amb la gent per pur tàcticisme polític. Cal estar a l’alçada, amb un prorroga no es podrà aplicar tot el pla cosa que sap perfectament, també ens diu que el pla no es el seu propi, suposo que deu saber que hi va haver una negociació i un acord i naturalment aquesta es tracta d’això. No cal tornar enrere. Sap perfectament que depenem ara per ara del FLA i que els ingressos son vetats ràpidament. Per tant i sent una autonòmia els pressupostos mai seran els que necessitem, ni justos. Cal actuar en conseqüència, tocar de peus a terra i deixar el partidisme per les eleccions constituents.