RESPONSABILITAT A MADRID

El serial a Madrid sobre la investidura i el futur Govern espanyol segueix amb propostes hilarants i canvis de guió sorprenents. El mandat reial cap a Mariano Rajot per sotmetre la seva investidura ha estat rebutjat pel mateix, i ha deixat sense efecte la jugada que el socialisme espanyol volia exercir per deixar fora de joc al President en funcions actual i de passada agafar punts per la seva propia investidura. Crec que la negativa es sorprenent pel canvi de declaracions amb sentits oposats en 24 hores, però comprensible en el fons. Ara tornem a començar i unes noves eleccions a l’horitzó.

De totes maneres cal destacar dos fets, la proposta esperpèntica pels mitjans de Pablo Iglesias al PSOE, repartint carrecs com si fossin caramels, deixant el que molts ja veiem, la línia vermella del referèndum en un no res i creant ministeris de riure per no plorar com el de plurinacionalitat que recauria en el Podem Català per més gloria dels mateixos i més vergonya aliena. Per altra banda destacar que en el cas d’aquest pacte d’Esquerras o un del Partit Popular amb Ciudadanos, les dues forces catalanes tenen la responsabilitat de fer valer els seus vots i pensar clarament i nomes amb Catalunya amb la força de poder evitar qualsevol de les dues opcions d’investidura.

Pel que fa a la primera, Iglesias posa en evidència que es un partit personalista on la part catalana son uns simples titelles ha utilitzar pel que convingui, i per altra banda desfent promeses de campanya com no governar si no era ell el líder, ara assumeix ja la vicepresidència i alhora crea uns ministeris com l’esmentat anteriorment totalment d’una paranoia irrespirable. Us imagineu qualsevol estat europeu creant un ministeri semblant simplement per fer veure el que tots saben que no es. Aquella “una grande y libre” passada pel colador de la modernitat segueix perfectament vigent i tots sabem que no canviarà, el nom no fa la cosa i les línees vermelles sembla que van perdent color. Un pacte per cert on el PSOE i concretament la seva núm. 2 Meritxell Batet s’atreveix a dir que Catalunya no es independentista i inclus molts votants de Junts pel Sí i la CUP no ho son. Un altre que s’uneix al club dels vidents que converteixen els seus desitjos en realitats a la seva boca.

Per altra banda, tant ERC com Democràcia i Llibertat han d’actuar com es van comprometre, pensar en el país nou que estem construint, i evidentment posar el Referèndum legal i acordat com a moneda de canvi per un vot positiu a qualsevol investidura, si no es així el no ha de ser la seva opció. La seva funció no es les afinitats ideològiques de dreta o esquerra, sinó vetllar per la nova República com a eix principal. Ara toca jugar les cartes amb intel·ligència i no repetir velles errades del passat. Un objectiu, un país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*