ACCIÓ
La situació a l’Estat espanyol amb previsió de difícil acord per formar govern, ens dona un petit aventatge per engegar la legislatura amb força i anar fent camí. Cal actuar amb seny però decisió alhora i tard o d’hora caldrà fer actuacions que xocaran frontalment amb l’Estat i poden provocar nervis i errades a l’altre costat. Com diu en Pere Cardús cal fer saltar la Cabra bàsicament per visualitzar la nostra causa seriosa a l’exterior, per fer veure a l’Estat que es irreversible i per la nostra propia autoestima, tant fràgil moltes vegades.
Per: Pere Cardús Cardellach
La cabra de la Legión
Una vegada més, la pregunta: ‘I ara què?’ S’han fet molts esforços per escriure els camins que haurien de menar a la independència. Però ha quedat prou demostrat que no es pot fer res més sinó improvisar constantment. Per això, a cada passa que fem ens tornem a preguntar ‘i ara què’. Salvada l’última pantalla –investidura i govern– tothom es pregunta què passarà ara. Que sí, que sí… estructures d’estat, internacionalització i eixamplar la base social independentista. Això queda molt bé. Però què permetrà de fer aquestes passes que no s’hagués pogut fer fins ara? La victòria del 27-S? És un aval, és clar. Però, mandat democràtic a banda, cal acció transformadora. Cal que comencin a passar coses.
Els independentistes són els qui volen votar. Els unionistes són els qui no volen que es voti. Seria important que aquesta dualitat no es perdés de vista en cap moment. Els independentistes posen arguments damunt la taula. Els unionistes imposen la por i l’amenaça. Això també convindria no passar-ho per alt. Els independentistes volen que la voluntat popular s’imposi a la llei. Els unionistes, que la llei s’imposi a la voluntat popular. Una altra diferència que ha de quedar sempre clara. Aquest esquema d’allò que volen els independentistes i allò que volen els unionistes ha de ser visible als ulls del món.
L’objectiu, ultra allò que hi ha escrit als papers, ha de ser fer saltar la cabra. Recordeu aquella bestiola que guia els legionaris en les desfilades militars espanyoles? Doncs cal fer-la saltar. És evident que no vull dir que calgui provocar una intervenció armada de l’estat espanyol. Certament, això ens donaria la victòria automàtica, però si ho podem fer sense que arribin tan lluny, millor. Quan dic ‘fer saltar la cabra’ parlo de despertar aquell bòvid que el nacionalisme espanyol duu a dins. Fer-los sortir de polleguera. Que perdin una mica els nervis. Que cometin errors i que en algun moment es passin de rosca.
Amb la cabra saltant per aquí, potser alguns dels qui encara tenen el cap a l’Espanya plural s’adonaran que l’únic procés constituent possible és el de Catalunya. Potser només si veuen saltar la cabra s’adonaran que a Espanya tan sols el 18% vota opcions que proposen un canvi constitucional amb el qual es podria obrir la porta a una nova relació entre Catalunya i l’estat espanyol.
Què hi guanyem més si fem saltar la cabra? Doncs posem en evidència les males formes d’Espanya i la manca de respecte vers la democràcia i la llibertat dels ciutadans i els pobles. Potser només amb la cabra s’adonaran que hi ha un problema que cal resoldre per vies negociades i democràtiques i s’implicaran en la resolució del conflicte.
Si la cabra salta, nosaltres saltarem endavant. L’estratègia de l’estat espanyol és dilatar, deixar passar el temps, adormir l’ambició dels catalans per cansament… I cal evitar que se’n surtin. Quines fórmules hi ha per a fer saltar la cabra? De segur que si fem un concurs d’idees, en sortiran milers. Per exemple, un amic em suggeria la idea d’anar a prendre mides dels edificis militars i de l’administració de l’estat a Catalunya. Es podria organitzar un grup que comencés a cartografiar infrastructures com ara la caserna del Bruc, l’edifici de la delegació del govern espanyol, l’edifici del govern militar, la torre de Pedralbes que fa de residència oficial de la delegada del govern espanyol, Maria de los Llanos de Luna… És tan sols una idea: anar a prendre mides per a fer un inventari d’aquelles instal•lacions que caldrà dedicar a serveis socials.
N’hi ha més, de maneres de fer saltar la cabra. Una altra seria una acció diplomàtica més descarada del nou conseller d’Afers Internacionals. Caldria enviar una carta a les cancelleries dels 193 estats membres de l’ONU, pel cap baix, per convidar-los a establir relacions bilaterals amb el govern de Catalunya i anunciar-los que aviat es crearà un estat al bell mig d’Europa. En aquesta carta caldria suggerir a aquests estats d’obrir ambaixades a Catalunya o convertir els consolats en ambaixades amb tots els ets i uts. A banda l’impacte de l’acció, la cabra ben segur que saltaria.
Això sí, davant la cabra el moviment independentista hauria de saber reaccionar amb accions pacífiques i de resistència civil. Allò que el nou vice-president Junqueras va anomenar ‘escenaris de caràcter gandhià’. No seria bo de perdre en cap moment el tarannà pacífic, democràtic i constructiu que ha tingut fins ara el procés d’independència. Amb la diferència que ara hi afegiríem la resistència i la desobediència civil com a noves formes d’avançar cap a la llibertat. Tot plegat –cabra i accions ‘gandhianes’– serviria per a implicar la comunitat internacional en la resolució del conflicte. Que, com deia aquell, sense fer evident el conflicte no hi pot haver resolució.