DISFRESSA DE LA REALITAT
La formació d’en Comú Podem amb Xavier Domenech al capdavant es va omplir la boca durant tota la campanya de que tindrian grup propi al Congreso de Madrid, vist els resultats electorals van reblar el clau assegurant que serien el primer grup en nombre de diputats català a la cambra. Ho assegurava amb frases com “ara no nomes tenim grup parlamentari propi. Som el grup parlamentari més gran al Congrés dels Diputats” o “A Catalunya hem guanyat nosaltres, la gent, el poble de Catalunya”.
Ara, i desprès de comprovar que Podemos serà una sola formació, ens diu que nomes van prometre actuar com un grup propi i no tenir-lo i per tant no ho considera un engany. Ho es i ho sap perfectament, no cal marejar més la perdiu.
Ens vol vendre que la formació Podemos serà plurinacional i tindrà llibertat de vot, cosa que encara esta per veure. També ens ven que el referèndum per Catalunya es més aprop alhora que critica al PSOE per posar una actitud d’imposició igual que els Populars.
No es pot riure de la gent d’aquesta manera per molt que les intencions fossin bones. Podemos ha lluitat pels quatre grups a la Cambra, però tenim precedents com a les corts aragoneses on el seu vot negatiu va impedir que Chunta Aragonesista i Izquierda Unida tinguessin grup propi adduint que era un canvi partidista i no era licit. Per tant les contradiccions i accions de cara a la galeria no son les millors conselleres per guanyar credibilitat.
De fet reconèixer les errades o els excessos verbals hauria de ser el primer simptoma de la nova política que prediquen i no actuar amb cinisme i apel·lant a la poca memòria de la gent per assumir la realitat. En Comú Podem quedarà diluida igual que el PSC sempre ho ha estat dins el grup socialista. Les intervencions del seu líder Pablo Iglesias dubto que siguin retallades per donar la seva veu particular. El tema de la llibertat de vot i vist el vist ofereix dubtes raonables i dir que el referèndum es més aprop quan posa al mateix nivell PSOE i PP, ens porta a preguntar amb qui pensa obtenir la majoria per fer-lo viable. Una nova prova de demanar un impossible que no te suports i que Catalunya ja ha demanat reiteradament amb els resultats ja sabuts.
En definitiva, per dignitat s’ha d’assumir la realitat que malauradament a l’Estat espanyol es una i no la que voldríem.