AFERS EXTERIORS
Des de l’Acord de Govern i el jurament del nou President, internacionalment el procés ha revifat i la sensació es que la pausa ha acabat i Catalunya esta decidida ha culminar el procés per la creació d’una nova República. Els moviments a Bèlgica per exemple com explica en Germà Capdevila son significatius, els agraïments turcs per la referència al poema en el discurs del nou President no han passat desaparcebuts. Segurament totes les cancelleries tornen a posar l’expedient en el lloc que li correspon. La nova conselleria d’Afers Exteriors te una tasca que reactivarà encara més el nostre procés. Es una peça clau del trencaclosques i la lluita serà ferotge.
Escletxes europees per a Catalunya
Germà Capdevila
Les normes no escrites de la diplomàcia diuen que només existeixen els fets. Cap estat ni cap organisme no mourà un dit en favor de Catalunya fins que el país no faci passos concrets i efectius cap a la independència. La tendència en relacions internacionals és mantenir l’statu quo en tots els casos. Els canvis mai no són benvinguts, però si es produeixen, tothom s’hi adapta. Això sí, no podem esperar cap suport previ. Ans al contrari, fins i tot els que en converses off the record es poden mostrar favorables a una Catalunya independent, faran en públic declaracions en contra de qualsevol element que pugui causar inestabilitat a Europa.
Tot i amb això, comencen a produir-se escletxes interessants en diversos àmbits internacionals. La premsa europea i americana està explicant aquests dies que el nou president és encara més independentista que l’anterior, que ara la cosa va de debò, i que es posa en marxa un full de ruta cap a la secessió de 18 mesos de durada. Alhora, l’immobilisme de l’Estat i la seva negativa a negociar acaben de perfilar un escenari que fa cada cop més probable la ruptura.
És un panorama que provoca que governs i partits comencin a analitzar com actuar si la independència es produeix. Diferents organismes de la Unió Europea tenen informes i plans de contingència al primer calaix de la taula de treball. Aquesta setmana, el diari flamenc De Morgen explicava que el viceprimer ministre belga Jan Jambon hauria declarat en una reunió de moviments sobiranistes europeus que en cas d’independència de Catalunya, Bèlgica hauria de reconèixer-la immediatament, o el seu partit, l’independentista N-VA faria caure el govern de coalició. El mateix Jambon negava al diari belga haver fet cap ultimàtum, però deixava clar que “l’autodeterminació és un assumpte important per a nosaltres” i un no reconeixement “posaria en joc la credibilitat del govern belga i del país”.
És un senyal molt important que un mandatari europeu parli en aquests termes d’un assumpte que fins fa uns dies semblava una possibilitat remota. Evidentment, el govern espanyol reactivarà l’Equipo A del ministre García Margallo, però el govern català disposarà alhora d’una potent conselleria d’Exteriors a càrrec del polític amb la més extensa xarxa de contactes i amb la més àmplia experiència en relacions internacionals del país.