FEM UNA REPÚBLICA
Aquest cap de setmana ha estat una sintesi del que ens ha portat el Procés cap a la independència catalana. Un camí nou que ha començat al carrer i on les institucions han tingut el seu paper fonamental com no pot ser d’altra manera.
De totes maneres, tots recordarem i aniré enrere en el temps, aquell gol de Bakero de cap al camp del Kaiserlautern a l’últim instant i que posteriorment va portar al Barça a la consecució de la primera Copa d’Europa l’any 92. Aquesta fita ja s’ha concretat diverses vegades en aquesta meravellosa història per arribar a la llibertat. Recordem la pregunta de la consulta, el mateix 9 N, l’acord per les passades eleccions que han portat el mandat democràtic i la majoria absoluta al Parlament i ara aquest acord de les dues forces per formar el primer Govern català amb l’objectiu i el mandat d’arribar a la Proclamació de la nova República.
Segurament pocs hi confiavem, no em dol dir-ho. Semblava que els interessos de partit finalment acabarien per provocar un frau en majúscules a una societat catalana que ha fet de la transversalitat el be més preuat de la nostra lluita i que veia atonita com no podíem culminar per la mentalitat autonomista de les nostres forces fent un flac favor a la democràcia i a la nostra història.
Caldria més perspectiva per fer un anàlisi acurada del succeit, però d’entrada cal donar les gràcies a tots els que ho han fet possible i en especial a un gran estadista com el President Mas, donant aquest pas al costat però amb una garantia total de governabilitat, assumpció d’errades per la part cupaire i la designació d’un candidat que donarà la talla.
No hi ha dubte que la historia posarà a tothom al seu lloc, però amb un President ja investit i un Govern en marxa el procés pren l’impuls que li feia falta, imprescindible per seguir endavant. El President Puigdemont va fer un discurs pla en la presentació, però va estar brillant en el torn de repliques, deixant clar el seu compromís i determinació per posar fil a l’agulla a la declaració de desconnexió i deixant clar que el nostre futur el decidirem nosaltres i no cap tribunal.
Cal veure el trist paper d’Arrimadas i Albiol amb discursos ja fets plens d’amenaces amb dits acusadors pel Popular o faltes de respecte com el candidat del “Mas de lo mismo” i tuits mal interpretats a correcuita sense veure la realitat. Realment un trist paper si es el que ens ofereix els defensors de la unitat per damunt del poble. Un Rabell enfadat com sempre venen un referèndum impossible cada cop més ridícul, nomes Iceta va posar un nivell irònic i respectuòs i a la CUP vam veure allò que haguessim volgut veure des del primer moment.
En definitiva i com deia Guardiola cordeu-vos els cinturons que venen emocions fortes. Ara comença l’hora de la veritat i el poble ha d’assumir el seu rol per culminar aquesta nova República cada cop més aprop.