EL MANDAT SORD
Quan s’esgoten les últimes hores per un acord que no arribarà, i a dos dies de la convocatòria d’unes noves eleccions malbaratant una gran oportunitat i deixant la decisió popular en un no res. Suposo tots recordarem quan un Estatut escapçat i retallat va ser aprovat pel poble de Catalunya i posteriorment els Tribunals van tornar a retocar-lo, segurament ens vam sentir totalment menyspreats, no pel contingut de la normativa catalana que havia quedat, però si pel nostre nul pes com a representants de la sobirania popular i la nostra veu silenciada en una democràcia de fireta.
Ara ens trobem en una cruïlla semblant, unes grans mobilitzacions, molt de recorregut junts per un objectiu clar, finalment un mandat democràtic a les urnes, i posteriorment la falta de respecte dels nostres partits cap a les classes populars, aquelles que alguns sempre tenen a la boca, però que alhora de la veritat son poc més que un zero a l’esquerra. Tots plegats hem assumit que la democràcia son els partits i que la ciutadania més enllà del seu vot cada quatre anys, molt ja fidelitzat com si fos el club de futbol del seu cor es un actor secundari que amb prou feines surt als crèdits inicials.
En definitiva es la perversió del sistema i Catalunya no es una excepció. Naturalment no tothom te les mateixes responsabilitats, però ningú queda al marge d’aquest frau que deixa el poble mut i el que es pitjor amb la sensació de que la corretja de transmissió cap el compliment del nostre vot s’ha trencat sense remei.
Aquesta parodia no s’ha acabat aquí. Ara veurem com Esquerra es reticent a formar un Govern en funcions amb la seva implicació com proposava el President ja que els seus calculs electorals van per altres vies. Segurament veurem com conflueixen Catalunya si que es Pot i CUP per un espai hegemònic d’esquerres que simplement vol eliminar l’altra part com sigui encara que això poc te a veure amb el projecte de l’Estat propi que estic totalment dacord no es pot construir des del veto i la guerra partidista com una autonomia qualsevol i malauradament aquí estem.
On queda la ciutadania amb tot aquest teatre, segurament sense entrada per veure l’obra i el que es pitjor burlada, estafada i alguna encara fent el joc als actors defensant una honorabilitat que no existeix per cap lloc. En aquest sentit com a país també cal evolucionar. La manipulació te un límit i la maduresa hauria de ser un bon antídot.