EMPAT A RES

Si ens pensavem que ho haviem vist tot, que podiem fer pitjor les coses, que podiem fer més el ridícul de cara a l’arc internacional, que podíem desencisar més a la societat catalana, que podiem malbaratar una oportunitat que la historia ens posa al davant i comença a marxar, ens equivocavem de ple.

Una assemblea d’11 hores, 3 votacions i mig país pendent del resultat de 3030 persones que tenien a les seves mans aprofitar els resultats electorals del 27 S per posar en marxa el tram final cap a l’Estat propi es evident que ja es prou esperpèntic, però ratlla l’equizofrenia quan acaba amb empat i una setmana més de marge, total nomes portem 3 mesos esperant per suposadament prendre una decisió.

Si parlem de l’Assemblea cupaire, i deixant de banda el respecte per la decisió personal de cada assistent, nomes faltaria. Em de desmitificar aquesta puresa i essencia de llum que tant ens venen, ho podem fer nomes amb alguns exemples. A la segona votació van entrar nous inscrits que no havien votat a la primera, cosa que per si sola ja es clarificadora, no es pot canviar el cens a la meitat de la partida. Per si fos poc es va decidir que a la tercera votació el vot blanc no valdria, cosa que si havia passat a les dues primeres, o sigui canvi de regles a mitja jornada. Cal que segueixi, crec que no cal.

Arribem a la culminació del que per mi es una tupinada en tota regla, jo soc de lletres, però algú em pot dir les probabilitats d’empat en percentatge que hi havia, segurament parlariem de 0,0000…. i guaita per on, acaba en empat, i més quan filtracions que simplement son això deien que el sí havia guanyat per un grapat de vots. No em direu que es surrealista i fa molta pudor. De fet ja he anat a comprar més números de la Grossa vist el vist i ara crec que em tocarà segur.

Un altre exemple de incoherencia es la roda de premsa anunciada sense preguntes, això també deu formar part d’aquesta nova manera més nitida i clara de fer les coses, crec que un tal Rajoy aplica el mateix sistema.

Les valoracions ja son de traca i mocador, en Baños dient que son la garantia d’anar més ràpid i que les decisions no es poden prendre en els despatxos. Simplement li preguntaria que entén per rapidesa, un concepte que ja se m’escapa i confirmar que potser no es prendran als despatxos, però de moment tampoc es prenen a la llum pública, es una bona evidència.

En segon lloc i menció apart Anna Gabriel, la líder de l’odi a Mas per davant de qualsevol República catalana falta al respecte al 50% dels seus afiliats o simpatitzants quan emplaça a Junts pel Sí a una nova proposat i candidat, com si els vots contraris valguessin més. Fa una lectura esbiaixada dels resultats posant adjectius com clares deficiències als que han votat contraris a la investidura. Si voliem una classe magistral de demagògia i manipulació vam tenir-ne una sense pagar.

En definitiva, i sense veure el que pot passar d’aquí una setmana ens hauriem de preguntar de que pot servir una investidura tipus 5 si 2 no i 3 abstenció si però no i Baños dient que es un si momentani, si no hi ha un acord tancat dels 72 per tirar endavant un Govern del minut 1 al darrer dels 18 mesos. Serà un tap dins un desgavell que pot acabar trencant encara més el procés. Respecte i compromís son dues paraules fonamentals en un projecte tant seriós i dificil com engegar la futura República i si això no es vol assumir i els objectius principals son uns altres potser cal considerar unes eleccions al març com a sortida abans el ridícul sigui més gran.

2 pensaments sobre “EMPAT A RES

  1. Ni si ni no, sinó tot lo contrari. La indecisió com a forma de decisió. Es lo més semblant a la quadratura del cercle. Lo que som capaços d’aconseguir els catalans quan ens hi posem… Som únics!!!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*