LA TRISTA REALITAT

Ahir vam saber les quatre opcions que plantejarà la CUP a la seva Assemblea, abans de comentar-les i valorar-les, una petita reflexió sobre el debat d’ahir a TV3. Em considero una persona amb dosis grans de paciencia, però ahir va aguantar exactament 15 minuts abans de canviar de canal i no veure un debat caotic, buit de contingut i que si calia amb reforça més la meva abstenció de diumenge. Considero que la societat es mereix un altra cosa i no aquesta parodia que en clau sobiranista frega l’absurd amb missatges gairebé apocaliptics que amaguen els interessos purs i durs dels partits.

Tornant a les propostes, cal dir que tres ens aboquen a unes noves eleccions i un desencís encara més gran del que ja portem, apart d’una estafa sense precedents i de conseqüéncies imprevisibles, i una ens fa albirar un Govern que per fi comença a aplicar el que la societat li ha demanat amb una majoria absoluta d’escons. Podríem dir que tenim un 25% de possibilitats, no es per tirar coets, però es el que hi ha.

La primera acceptar l’acord polític amb un Govern encapçalat per Artur Mas, la segona rebutjar les dues coses, la tercera rebutjar l’acord i full de ruta, però afavorir la investidura per continuar treballant per arribar a un acord més endavant i la quarta rebutjar la presidència d’Artur Mas i per tant l’acord instant a Junts pel Si a buscar nous suports afavorit per l’abstenció de la CUP.

Si analitzem la primera veiem que es ni més ni menys la que esperem gairebé fa 3 mesos, un acord sòlid de legislatura amb tots els passos pautats en aquest màxim de 18 mesos que ha de durar la desconnexió fins arribar a la proclamació de la nova República Catalana, un Govern encapçalat per Artur Mas, una decisió lògica en clau interna Junts pel Sí, de cara a fora i per assegurar que tots els sectors de la societat seguiran endavant, inclosos aquelles baules més febles que no podem perdre. En definitiva un acord d’Estat. La segona la constatació clara del fracàs de moment del procés, la incapacitat dels nostres representants, el frau polític a la societat catalana amb la desafecció que pot provocar i la constatació també que el principal objectiu de la CUP no era la independència, sinó la revolució idedològica que poc te a veure amb el procés. La tercera afavorir un Govern precari i sense una majoria per tirar endavant el full de ruta ens aboca al fracàs, i la quarta, una abstenció que amb nous suports per anar endavant desvirtua el procés i els objectius que el poble de Catalunya ha demanat i validat amb la força del vot.

Com veiem, aquest 1 de 4 indica que el respecte a la democràcia, a la representació de la societat i al procés vist en global es molt precari i ara per ara els anhels de 2 milions de persones depén al cap de 3 mesos exactes d’uns centenars de persones, això deu ser el que en diuen el poder real.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*