EL GRAN FLA: SOLIDARITAT A L’ESPANYOLA
Ja tenim una nova data al calendari, curiosament també cau en 27, es veu que es la xifra oficial catalana pels esdeveniments, 27S, 27N i ara 27D, l’assemblea on la CUP votarà vinculantment si accepta l’acord de Govern, presidencia inclosa o es trenquen les negociacions definitivament. Es consolida un dels fraus més grans a la societat catalana per part de la classe política catalana i es deixa amb el cul a l’aire, però per l’expressió als més de 2 milions de persones que amb tota la bona fe han anat amunt i avall els últims 4 anys, amb l’única sensació d’impotència i dir gràcies per res.
Abans que això arribi, per cert 3 mesos desprès de la victòria a les urnes, una xifra que per si sola ja no es justifica de cap manera, ni tant sols la complexitat del projecte cap a formar un Estat pot servir d’excusa per aquest autèntic atemptat democràtic. Com deia abans d’arribar definitivament a aquesta nova performance, i amb això no vull treure valor a la decisió d’una assemblea, si a aquells que la defensen com el sistema més pur i democràtic, quan tots sabem que es molt fàcil manipular la mateixa des dels llocs capdavanters sense escrúpols.
l’Estat continua el seu full de ruta, de fet aquest no admet dubtes, el partit de Govern el te molt clar, el segon partit li dona suport, les institucions judicials formen part del mateix cercle i al seu servei, i de les noves opcions, una no n’esperem res i l’altra deixa moltes llacunes en el seu discurs per ser el pal de paller d’una revolució democràtica real a Madrid. Ofec econòmic, una recepta simple, la clau de la caixa, per cert aquella que precisament ens hauran d’explicar els negociadors catalans, com sense ella s’implementarà el famós pla de xoc que a vegades s’utilitza com excusa pel desacord. Si amb prou feines es pot legislar i el pressupost be amb comptagotes de l’aixeta espanyola per pagar els proveidors, no hi veig com es faran aquesta gran transformació social que alguns ens volen vendre.
Fins que no hi hagi hisenda propia, recaptem els nostres impostos i els repartim per les nostres necessitats, no hi ha pla de xoc, el que si hi haurà son retallades i misèria. Pensem que sense acord els pressupostos s’hauran de prorrogar amb un límit de defícit marcat i un marcatge sever a qualsevol despesa per part del Govern espanyol. La situació com ens deia el Conseller Mas Collell es greu i dramatica per molts col·lectius que ja han fregat el límit de resistència, encara que alguns sembla que això no els importa gaire i amb tot el cinisme diuen defensar-los.
En definitiva, i al pas que anem, llarga vida al FLA i a la demagogia.